MySpace
myspace music


Le Petit Ramon Experimenta 3



Last Updated: 11/23/2009

Send Message
Instant Message
Email to a Friend
Subscribe

Status: Single
City: BCN
State: Barcelona
Country: ES
Signup Date: 12/25/2005

Blog Archive
[Older      Newer]
 /  / 
Wednesday, November 04, 2009 

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20091122/53829367190.html

Ramon ya no es tan 'petit'Jaume Pi | 22/11/2009 - 21:55 horas
Hablemos de 'Acusticus replica', el nuevo disco de Le Petit Ramon que irrumpe con fuerza en la escena barcelonesa

A estas horas descubrir a Le Petit Ramon ya no procede. La crítica y un público menos reducido de lo que pueda parecer ya han coincido en señalar a este particular trío liderado por el barcelonés Ramon Faura (ex Azucarillo Kings) uno de los grupos de pop-rock(independiente o no, qué más da) más interesantes de la escena catalana. 

Y más ahora con la reciente irrupción de su cuarto álbum Acusticus Replica (Bankrobber) tras el anterior ya muy celebrado Morts, desastre i barbàrie. Aunque suene a tópico, el nuevo trabajo de Faura y sus dos compañeros de viaje puede entenderse como la consolidación de su sonido. La consolidación de una formación a trío inverosímil (guitarra, cello y percusiones varias) y la condensación de varias influencias bien reconocibles en siete canciones, cada una de ellas con personalidad propia.

Canciones como la inmensa Suite Nihil domèstica, una pista de más de 13 minutos (¡Hoy en día!) que inicia su andadura a lo rock clásico, canalla aunque profundo; camina después por distintos senderos psicodélicos para desembocar finalmente en un clímax lleno de energía. O la más calmada Himne, una sencilla canción de amor algo nostálgica, que sabe combinar a la perfección sonidos electrónicos, eléctricos y acústicos, empujada al final por la juguetona percusión.

También destacar, por ejemplo, El lament de Perceval, una especie de blues de originales colores e interesante letra. El protagonista de la canción, Perceval, prefiere gastar el dinero porque cuando lo guarda en el banco se vuelve un tipo más desagradable y despótico. Un mensaje sencillo, como la canción, pero contundente si se sabe interpretar. Y después está I és Dimecres, primera pista del álbum y que también suena un poco a blues, a lo que contribuye una mezcla de densidad y simplicidad y, claro, una triste letra que no desvelaremos aquí.

Aunque se les suele clasificar de inclasificables, no nos engañemos: estamos hablando de pop-rock con algunos toques de folk y psicodelia. De original factura, pero pop-rock al fin y al cabo, que es de lo que se trata. También es inevitable, comparaciones con ciertos referentes del pasado como, en este caso, Pau Riba. Suena algo a todo eso pero más allá de esta conjeturas, nos encontramos con una de las propuestas más estimulantes de nuestra música en catalán que, digan lo que digan, está viviendo un momento dulce.

El jueves de la semana pasada, Ramon presentó este Acusticus en elCentre Artesà Tradicionàrius, junto a Elvis JV (cello) y Xavi Tasies(percusiones). El renovado teatro de Gràcia acogió a la formación ante un público respetuoso y atraído por la propuesta. Buen inicio para Le Petit Ramon en este nuevo trabajo. Oportunidades para verlos no faltarán. La siguiente, en el FNAC Triangle de Barcelona el próximo 12 de diciembre.
 



Le Petit Ramon agranda su pop-rock con ´Acusticus replica´ESTEBAN LINÉS - Barcelona  - 19/11/2009
Ramon Faura considera que el rock catalán vive uno de los momentos más "creativos de su corta historia". Se trata de una historia diseñada por músicos como él, Ramon Faura, y una pléyade cada vez más amplia de artistas y grupos que no comulgan con el habitual pop catalán, con el que aparece en engrasados mass media, ni con el menos habitual pop-rock nacionalista que hizo las delicias en aquella kermesse del Palau Sant Jordi (14/ VI/ 91). Desde entonces ha llovido mucho, recuerda con sorna Ramon Faura, factótum del grupo Le Petit Ramon, uno de los creadores más interesantes de la escena pop-rock catalana. Faura es un creador que siempre ha intentado ir "por el camino menos trillado, por el menos previsible". En esta tónica, Faura se encuentra detrás del flamante Acusticus replica (Bankrobber), una obra con la que clarifica la densidad sonora que ahogaba por momentos su anterior Morts, desastre i barbàrie.En este más que notable disco (que presenta esta noche en la sala Apolo) Faura expone una literatura antigua y un punto naif a nivel literario, una literatura en ningún caso arcaica ni pasada de moda. Prueba de ello es una extraordinaria Suite nihil domèstica,donde recupera música y sonidos de los Doors, David Crosby, Pau Riba y multitud de referencias musicales pasada de revoluciones. "Mi música - reconoce-no tiene pretensiones de que guste. Algunos amigos me dicen que es una obra muy poco amable, y eso me encanta. Hay que escucharla con atención y darte cuenta de que hay algo más detrás de esa apariencia desarreglada y tocahuevos que tenía el blues antiguo. No es un producto fácilmente consumible, y eso de alguna manera me enorgullece mucho". ...
 
CONCIERTO Le Petit Ramon - LE COOL 19-11-2009                         Le Petit Ramon es una de las encarnaciones del rock’n’roll de este país, algo que dicho así parece de lo más habitual pero cuando te pones a mirar no hay ni mucho menos tantos como parece. Como ya hicieron con El Petit de Cal Eril en su momento, la discográfica Bankrobber usa el remodelado Centre d’Art Tradicionàrius (ahora convertido en un limpio y bonito teatro) para presentar el nuevo disco de Le Petit Ramon, “Acústicus replica”, un ensayo acústico, del que se puede escuchar ya una canción de gratis y otra en elyoutube. Este disco parece, pues, la llegada de la calma después de la tormenta y gasto de energía que fue el anterior “Morts, desastre i barbàrie”, pero lo que es seguro es que encima del escenario Le Petit Ramon sabe estar, que por algo lleva ya tantos años./Eduard Gras

La rèplica de Le Petit Ramon....

Roger Pala | dijous, 19 de novembre de 2009 | 10:42h

.. ..

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/151234....

.. ..

De tots els personatges que transiten pels laberints de l'underground barceloní, Ramon Faura aka Le Petit Ramon és dels qui té un discurs més interessant, tan a nivell musical com ideològic i conceptual. Fa un parell d'anys va publicar Morts, desastre i barbàrie (BankRobber, 2007), i ara presenta Acusticus Replica (Bankrobber, 2009), disc on inclou el tema que ressona en aquest apunt, "Brúticia", cançó dedicada a la corrupció nostra de cada dia. De ben segur que la sentirem aquesta nit al CAT, on presenta el seu nou treball a partir de les 22h.....

"Ha estat molt fort", explica Le Petit Ramon en l'entrevista que li fa l'Helena Morèn Alegret al pròxim Enderrock. "Ja m’han dit que han posat 'Brutícia' en algun programa de ràdio de debats polítics. No ho sabia, però com sempre hi ha xoriços en marxa... El fet és que no hi ha cap programa polític seriós, la ideologia ha quedat arraconada i és un pedaç quan cal justificar alguna cosa. El to de la cançó és insolent, perquè tampoc volia fer una cançó protesta en plan Dylan", acusa enRamon. 
Cronista de la Barcelona post, crooner suburbial, punk amb instrumentació folk... Tot això podria ser vàlid per definir l'obra d'aquest personatge, bregat en multitud d'històries –algunes van recollir prou ressò popular, com aquella gamberrada anomenadaAzucarillo Kings–. Ara aquest professor d'història de l'art es mostra més tal com és, i a cada disc va perfeccionant un so i una proposta que guanya en matisos. Està clar que Faura no té cap por a cotilles i convencions: potser per això gran part d'aquest treball l'ocupa una suite d'un quart d'hora titulada "Suite Nihil Domestica": "He volgut fer un homenatge a l’A Quick One (MCA, 1966) de The Who, la primera suite rockera, que m’encanta", diu Faura. 
La cançó que obre el disc és "És dimecres", il·lustrada amb aquest clip que aquí us deixo. ....

.. ..


Le Petit Ramon: «Fujo del convencionalisme»....

L’exlíder d’Azucarillo Kings presenta amb Experimenta 3, aquesta nit al CAT, ‘Acusticus replica’, disc de folk psicodèlic amb actitud punk i algunes dosis d’intimisme i ironia. ....

....

Ramon Faura (dreta) amb Elvis JV i Xavi Tasies, d’Experimenta 3. Foto: NOEMI ELIAS....

NÚRIA MARTORELL
BARCELONA....

–S’ha escrit que vostè ha reiventat la Cançó, recuperant la tradició de galàctics com Pau Riba i Sisa, però sonant extraordinàriament nou. ¿Què n’opina?
–M’agrada que diguin això, ja que esmenten dos monstres de qui no estic a l’altura. I això de sonar nou, doncs espero que així sigui: fujo del convencionalisme.

–Difícilment sonarà convencional un violoncel tocat com un contrabaix i una bateria (sense bateria) amb trastos de percussió impensables...
–La gràcia és fer rock sense instruments de rock, evitar ser un plagiador i aconseguir un so propi.

–I tampoc són ortodoxes estrofes del tipus: «Qui s’ha trobat el bany ple de merda perquè no has passat l’escobeta després de cagar/ sí: he sigut jo...», de la cançóRetrets.
–Bé, és una broma, un vers inventat sobre la marxa, durant un directe de fa dos anys. I he d’admetre que per algú educat de forma molt tradicional com jo és una estrofa de molt mal gust...

–Seguim amb lletres del seu nou disc: «Bosses de basura al Congrés..../ Bosses d’escombraries a la Generalitat».
–És una crítica als pesats de la normalització lingüística: tot està sota sospita del castellanisme. Basura per als de Madrid i escombraries per als d’aquí. També reflecteixo el descontrol polític, i això que la vaig escriure abans dels últims escàndols. Però m’irritava veure com al Congrés dels Diputats hi havia tanta cadira buida. Jo, si no vaig a un concert, no em paguen; i si no fitxo a la feina, tinc de seguida a sobre el de recursos humans.

–El panorama de la música en català viu de forma espontània un gran moment creatiu. ¿A què creu que es deu?
–És veritat, el panorama està molt bé i hi ha molts grups que m’encanten. I encara que sigui escombrar cap a casa, molts pertanyen a la meva discogràfica, Bankrobber. I el que més m’interessa és que es parla més de la música que fan que de l’idioma en què s’expressen, cosa que em sembla molt saludable. A més a més, crec que el fet que no hi hagi l’incentiu de la Generalitat fomenta que hi hagi més llibertat creativa. I una connexió més gran amb la realitat, no amb els despatxos.....

.. ..

Le Petit Ramon presenta el seu quart disc, «Acusticus replica», avui a Gràcia

19/11/09 02:00 BARCELONA - G. V

Amb el seu quart disc com a Le Petit Ramon,Acusticus replica, tot just publicat, Ramon Faura actuarà avui a Barcelona, pocs dies després d'haver-ho fet a Tarragona en unes condicions força singulars: «Faig de professor d'història de l'art als alumnes d'arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, i al concert de dissabte, en van venir uns quants. Canviar de rol fa una mica de vergonya, però el cas és que van comprar uns quants discos. Vés a saber si ho van fer per aprovar...» Faura és, també, un dels grans irreverents de l'escena musical barcelonina. Primer, amb grups de l'òrbita mod com Los Interrogantes i The Blue Tibidabo Hill Company. Després, amb la gatzara d'Azucarillo Kings. Des del 2002, com a Le Petit Ramon, un projecte en mutació constant que sembla haver-se estabilitzat en format de trio: Faura mateix a la guitarra i la veu, Elvis JV al violoncel i Xavi Tasies a les «percussions marcianes». «Tocar en formats així t'obliga a ser més creatiu», manifesta Faura, la música del qual és adjectivada per la seva companyia de discos, Bankrobber, com a «punk amb instruments de folk».
Quasi un terç dels quaranta-vuit minuts que duraAcusticus replica l'ocupa una suite de quasi un quart d'hora sobre una relació de parella i el pas del temps, amb l'influx de l'I wanna be your dog dels Stooges. Tanmateix, és una cançó dedicada a la seva àvia –Àvia– la millor de les set que hi ha en el disc de Le Petit Ramon: «Les àvies són clau. La vaig anar a veure i estava fatal. Vaig quedar impressionat, perquè era una àvia molt guerrera. La cançó em va sortir a raig.»
Contra la corrupció
Acusticus replica hi ha, també, una cançó sobre la corrupció. «És una coincidència amb totes aquestes coses vergonyoses que estan passant, tot i que de corruptes, quan vaig escriure Brutícia, ja n'hi havia uns quants...» I, en l'ambient, una opinió de Le Petit Ramon sobre la ciutat de Barcelona que, en el seu anterior treball (Morts, desastre i barbàrie, del 2007), ja quedava prou clara i que, ara, no s'ha devaluat. «És la meva ciutat i me l'estimo, però continua costant referir-s'hi en termes raonables. Potser és perquè visc al barri Gòtic, però el cas és que em sento un figurant en un parc d'atraccions, i no m'estranyaria que un dia els turistes em tiressin cacauets i tot.» Potser per això la presentació d'Acusticus replica es farà a Gràcia. La cita: a dos quarts de deu al Centre Artesà Tradicionàrius.






Le Petit Ramon
Morts, desastre i barbàrie
BankRobber / España
FECHA DE PUBLICACIÓN: 04/05/2009AUTOR: David FontPUNTUACIÓN: 6 SOBRE 10ENLACE: MySpace de Le Petit Ramon


La última incursión de Ramon Faura como Le Petit Ramonreflexiona, como siempre a su manera, sobre los misterios de la vida y sus temas más mundanos presentando como telón de fondo la ciudad de Barcelona. Con ese estilo que une rock desnudo con psicodelia y folk intimista, la voz enfadada, confundida y melancólica desgarra unas letras que van de lo surrealista a las palabras mínimas.

Todo ello con la mente libre y sin muchos miramientos. Porque empezar con una pieza de diecisiete minutos, de poca lírica y con una excesiva guitarra distorsionada, que acaba en un mar lúgubre de sonidos diluidos, es toda una declaración de intenciones. Un peligroso arranque que después, por suerte o desgracia, no se volverá a repetir. Sin desmerecer los experimentos y las ganas de romper las convenciones, donde mejor se desenvuelven los devaneos del disco es en su faceta más comedida. La delicada guitarra y cello de “Mal Al Cor” son perfectos en su miniatura y “Montjuïc Allà Al Final” usa las vistas al cementerio de la montaña como el inicio de sombrías reflexiones. “Supermercat BCN” junto “Les Hores” juegan con las imágenes imposibles con muy buenos resultados en la primera. Lo que podría parecer una canción de lo más estúpida es en verdad una incisiva y lograda reflexión sobre algunas políticas incoherentes que se están llevando a cabo en la urbe mediterránea. Eso sí, siempre dentro de los cánones particulares del autor.

Viejo trovador que hace gala de una premeditada perturbación, dejando a parte algunos intentos de ir un poco más allá, su sabor en las composiciones es el de clásico. Acompañado de un buen y variado apoyo instrumental. ¿Y la tumba de Marcel Proust en la portada? Que cada uno/a saque sus propias conclusiones…



-------------------------------------------------------------------------------------------------


ElComentari
Le Petit Gran RamonPEP BLAY
De vegades m'agrada utilitzar aquesta columna per aconseguir que algun lector obri els ulls a propostes catalanes diferents, originals, d'aquelles que no tenen importància en els mitjans suposadament alternatius perquè escapen fins i tot de la moda alternativa. Avui és el cas de Le Petit Ramon, un cantautor elèctric hereu dels anys vuitanta que experimenta amb la música i la lletra sense cap mena de concessió. Ara mateix acaba de publicar Morts, desastre i barbàrie, un àlbum que s'inicia amb una cançó de disset minuts. Sí, ho he escrit bé: disset minuts! Es tracta d'una d'aquelles disquisicions guitarreres que recorden des de la Velvet Underground a Robert Fripp. L'artista mig canta mig recita uns versos insistents: "No som imbècils". Primer fa riure. Després fa pensar.El discurs de Le Petit Ramon és provocador. Escriu cançons amb un català directe, sovint insultant, però no per això menys poètic. Rima o no rima, fa vers o fa prosa, tant se val. Deixa anar unes quantes ironies àcides i cops de puny punks, dibuixa estampes urbanes com els poetes beat, assassina el llenguatge com el Hunter S. Thompson de Por i fàstic a Las Vegas. I, com he dit abans, fa pensar. Fa pensar en una Barcelona i un Montjuïc que més que un parc és un cementiri, en una ciutat en què no es pot anar per lliure sense topar amb l'alcalde. En una societat en què ens van colant tots els gols i l'únic que sabem fer per respondre és pagar una hipoteca.Le Petit Ramon és original, el seu sarcasme és prou líric per deixar un gust agredolç entremig de tantes Morts, desastre i barbàrie. Si el voleu escoltar en directe, demà passat actua a l'Heliogàbal. Us farà riure. I pensar.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 39. Divendres, 2 de maig del 2008
Paraules clau: RamonPensarMorts

------------------------------------------------------------------


La discogràfica Bankrobber fitxa Le Petit Ramon i celebra avui el seu VI aniversari a la Sala Apol·lo
   BARCELONA, 16 de febrer (EUROPA PRESS)    
   La discogràfica i empresa de management independent Bankrobber ha avançat a Europa Press que aquesta nit anunciarà el fitxatge del grup Le Petit Ramon durant la celebració del seu VI aniversari a la Sala Apol·lo de Barcelona. Després d'haver publicat dos discos amb Cidonia i Discmedi, Le Petit Ramon treurà el març 'Morts, desastres i barbàrie' sota el símbol de l'estrella roja que caracteritza el segell Bankrobber.
   Un dels quatre membres que formen Bankrobber, Xavier Riembau, ha assegurat que s'han decidit a publicar aquest disc de Le Petit Ramon perquè els "va encantar", tot i que trenca una "regla tàcita" del segell com és que els grups que fitxen han de debutar discogràficament.
   Segons Riembau, era "un repte" ampliar el seu 'roster' d'artistes --format fins ara per Mazoni, Sanjosex, Guillamino, El Chico con la Espina en el Costado i Tarannà-- però per "por de deixar els grups desatesos" i també "perquè no hi havia" grups nous que els interessessin, el segell s'ha dedicat durant aquests anys exclusivament a "cuidar al màxim" els seus artistes. "Això és l'important; si creixen ells, creixes tu", ha sentenciat Riembau.
Monday, October 26, 2009 

Category: Music

LE PETIT RAMON EXPERIMENTA 3

LLETRES ACUSTICUS REPLICA (2009)


És dimecres

(Ramon Faura Coll)

.. ..

I és dimecres, i no m’agrada, massa gent pel carrer

I és dimecres i no m’agrada, el bus va massa ple

I és dimecres, i no m’agrada, no resta buit ni un seient

És dimecres i no m’agrada, vinc d’enterrar al meu pare


Esgotat de sentir tants pesats, deixa’m un tap i et prometo que callaran

El pavo que tinc assegut al costat, ventant-se de poder llegir Sánchez-Pascual

Mal de cap, rialles estridents, vaques indecents rient al seu seient

És dimecres i no m’agrada, vinc d’enterrar al meu pare


No em diguis que no, no em diguis que no, que tot s’acaba amb aquest cos

No et penso creure, ets un vanitós, els consells del meu pare eren molt més bons

No és possible, no pot ser així, que tot ho governi el vostre desig mesquí

És dimecres i no m’agrada, vull abraçar el meu pare


Suite Nihil Domestica ....

(o la història d’un idiota que borda)....

(Ramon Faura Coll)....

.. ..

a) Cançó [o com el nostre protagonista descobreix que tota conquesta amorosa participa, en cert grau, de les vexacions mútues]....

.. ..

M’has humiliat al carrer....

M’has humiliat a la plaça....

M’has humiliat al Xamfrà....

M’has humiliat al mercat....

.. ..

Però t’estimo igual....

.. ..

M’has humiliat dins el pis....

M’has humiliat dins de casa....

M’has humiliat al safareig....

M’has humiliat al saló.....

.. ..

Però t’estimo igual....

.. ..

Deus pensar que així ets molt més bonica (oh, no, no)....

Deus pensar que així estàs més divina (oh, no, no)....

Deus pensar que així ets més atractiva…....

Però no és veritat, però no és veritat.....

.. ..

M’has humiliat pel matí....

M’has humiliat per la tarda....

M’has humiliat pel vespre....

M’has humiliat a la nit....

.. ..

Però t’estimo igual....

.. ..

Deus pensar que així ets molt més bonica (oh, no, no)....

Deus pensar que així estàs més divina (oh, no, no)....

Deus pensar que així ets més atractiva…....

Però no és veritat, però no és veritat.....

.. ..

b) greuge [o com el nostre protagonista descobreix que el lament i l’exhibició de la debilitat pròpia és sempre un acte de cobardia, letal per a qui el contempla]....

.. ..

Crec que disfrutes transformant-me en un joguet beligerant.....

Però a mi això no em fa cap goig.....

Em fa sentir tan sol, quan m’has agredit sota els llençols....

.. ..

c) retrets  [o com el nostre protagonista descobreix que quan un calla massa estona, la saludable queixa es converteix en un vomit de brutícia ressentida]....

.. ..

.. ..

Qui t’ha comprat el pernil per a l’entrepà d’aquest matí Qui va anar a dinar el diumenge amb els teus pares i va suportar consells mesquins Qui se’n va anar de copes amb els teus amics dissabte a la nit, que amb prou feines han llegit  (i tot i així creuen que són al cim i s’assemblen al Sirera) Qui va anar a fer mountain-bike, un diumenge de juliol, repulsiu, repugnant i suat, no podia ser d’una altra manera fent esport Qui t’ha esperat al llit estirat fins les cinc del matí i has arribat amb els ulls amarats de ginebra, ulls de bou mesquí Qui s’ha aguantat les ganes de vomitar quan ha sentit el contacte de la teva pell sobre la seva pell, he sigut jo Qui ha suportat les teves paraules maldestres, idiotes, lentes, que els costa sortir d’aquesta boca de lluç Qui s’ha trobat el bany ple de merda perquè no has passat l’escobeta després de cagar SÍ: HE SIGUT JO Qui s’ha trobat buida l’ampolla de xampú, un, dins la dutxa i amb el cabell mullat He sigut jo-o-o....

.. ..

d) ressurrecció [o com el nostre protagonista descobreix que no hi ha interlocutor mut i, encara pitjor, que no hi ha ningú que pugui fer nosa amb perpètua impunitat]....

.. ..

Vete por ahí....

Vete pot ahí....

.. ..

e) melangia  [o com el nostre protagonista descobreix la serena calma d’una soledat forçada i també grotesca: abric i maleta a l’ascensor, calvaris al quarto de convidats, èxode pels pisos d’estudiant, les caixes de pizza buides, encara amb molles, convertides en tauleta de nit]....

.. ..

Vete por ahí [però dit des de la distància]....

.. ..

.. ..

f) furor [o com el nostre protagonista descobreix que aquella lletra dels Stooges que tant li agradava ja no quadra quan tens un peu a la tomba, has deixat l’àcid, i Montesquieu, Rosseau i Diderot són els teus escriptor de capçalera. Sí, amics, quan l’amor es derreteix, treu el cap l’odi que el vertebrava]....

.. ..

No vull ser el teu pequinés No vull ser el teu gos No vull ser el teu chihuahua No vull ser el teu dàlmata No vull ser el teu gos No vull ser el teu colie No vull ser el teu chihuahua No vull ser el teu xow-xow No vull ser el teu dàlmata  No vull ser el teu pastor alemany No vull ser el teu cocker spaniel No vull ser el teu doberman No vull ser el teu seter No vull ser el teu chihuahua No vull ser el teu san bernardo No vull ser el teu chihuahua. No vull ser el teu pequinès No vull ser el teu chihuahua No vull ser el teu chihuahua No vull ser el teu chihuahua-hua-hua No vull ser el teu puto chihuahua No vull ser el teu fox terrier No vull ser el teu doberman ni fox Terrier. No vull ser el teu fox terrier No vull ser el teu gos d’aigües No vull ser el teu gos d’atura No vull ser el teu pastor belga No vull ser més el teu gos. Wah-wah!! Wah-wah!! Wah-wah!!....

.. ..

.. ..

.. ..

Himne....

(Ramon Faura Coll)....

Dedicada a Beatriz Borque....

.. ..

.. ..

I és veritat que és molt trist fer-se vell,....

però si tu ets al meu costat,....

ho prefereixo a la juventut.....

.. ..

I és veritat que és molt trist veure caure els cabells,....

però si tu ets amb mi mirant-ho,....

ho prefereixo a la juventut.....

.. ..

I és veritat que és molt trist veure engreixar....

però si és perquè dinem junts,....

ho prefereixo a la juventut.....

.. ..

I és veritat que és molt trist perdre un amic....

però si tu restes al meu costat,....

et prefereixo a la juventut,....

t’estimo a tu.....

.. ..

.. ..

.. ..

Brutícia ....

(Ramon Faura Coll)....

.. ..

És el primer dia de la meva vida....

Que veig una bossa d’escombraries ....

amb el coll de la camisa obert i una corbata de Bel.....

.. ..

És el primer dia de la meva vida....

Que veig una bossa d’escombraries ....

Amb un traje fet a mida i una corbata de Bel.....

.. ..

Bosses de Basura al Congrés....

Bosses d’Escombraries a la Generalitat....

…....

.. ..

És el primer dia de la meva vida....

Que veig una bossa d’escombraries ....

Amb una tarjeta VISA, comprant a tort i a dret....

.. ..

És el primer dia de la meva vida....

Que veig una bossa d’escombraries ....

Passejant.se amb bicicleta i després tira pel dret.....

.. ..

Bosses de Basura al Congrés....

Bosses d’Escombraries a la Generalitat....

…....

.. ..

.. ..

.. ..

Àvia....

(Ramon Faura Coll)....

.. ..

.. ..

Àvia, no sé que és el que em fa més por....

de veure’t aquí asseguda.....

I quan em piques l’ullet i em preguntes....

el mateix una i una altra vegada.....

Assegut entre els vells, em confons amb l’avi,....

i això a mi m’agrada.....

.. ..

T’acaricio el braç, m’agafes la cama.....

Et queixes de la tos, dius que ja no tens gana.....

Pitjor càstig que el foc, bellesa indecent.....

Que puc fer-hi jo, que puc fer-hi jo.....

.. ..

.. ..

.. ..

El lament de Perceval....

(Ramon Faura Coll)....

.. ..

Quan tinc diners en el banc, sóc molt menys educat.....

Quan tinc diners en el banc, sóc molt menys educat.....

Quan tinc diners en el banc, no tracto bé els meus.....

Quan tinc diners en el banc, sóc molt més prepotent.....

Però això gasto tant, per no tenir diners en el banc.....

.. ..

Quan tinc diners en el banc, sóc molt menys educat.....

Quan tinc diners en el banc, sóc molt menys educat.....

Quan tinc diners en el banc, rebrego els nens.....

Quan tinc diners en el banc, sóc molt més insolent....

Però això gasto tant, per no tenir diners en el banc.....

.. ..

Quan tinc diners en el banc ja no sóc com Perceval.....

Ni gotes de sang a la neu, ni oca ni falcó ni foie....

Quan tinc diners en el banc, sóc molt més  maleducat.....

Però això gasto tant, per no tenir diners en el banc.....

.. ..

Quan tinc diners en el banc, no tracto bé als cambrers....

no tracto bé als taxistes, no tracto bé al carter.....

Quan tinc diners en el banc, escupo als tolits....

També escupo als sords i també escupo als cecs.....

.. ..

.. ..

.. ..

.. ..

Maiakowski....

(Ramon Faura Coll)....

.. ..

Parat en el semàfor, no sé quan temps trigaré a arrencar.....

Parat en el semàfor, no sé quan temps trigaré a arrencar.....

I el temps va passant, i el temps va restant,....

i m’allunya de tu.....

.. ..

Parat a la cua del super,  no sé quan temps trigaré a escapar.....

Parat a la cua del super,  no sé quan temps trigaré a pagar.....

I el temps va passant, i el temps va restant,....

i m’allunya de tu.....

.. ..

Perdut dins de l’aeroport, esperant a passar pel detector de metalls.....

Perdut dins de l’aeroport, esperant a pitar pel detector de metalls.....

I el temps va passant, i el passaport no arriba mai,....

i m’allunya de tu.....

.. ..

Diuen que el poeta es va suicidar cansat d’esperar....

Diuen que el poeta es va suicidar cansat d’esperar....

I el temps va passant, i el passaport no arriba mai,....

i l’allunyen de tu.....

.. ..

.. ..

.. ..

.. ..

A

Thursday, October 22, 2009 

Category: Music

LETRAS TRADUCIDAS AL CASTELLANO: ACUSTICUS REPLICA

--------------- LE PETIT RAMON EXPERIMENTA 3 -----------------------






És dimecres (Es miércoles)....

.. ..

Es miércoles y no me gusta, demasiada gente por la calle

Es miércoles y no me gusta, el bus lleva demasiada gente

Es miércoles y no me gusta, no queda un asiento libre

Es miércoles y no me gusta, hoy enterré a mi padre.

.. ..

Agotado de escuchar a tantos pesados, dame un tapón y te juro que se van a callar.

El pavo que tengo a mi lado presumiendo de poder leer a Sánchez-Pascual.

Dolor de cabeza, carcajadas estridentes, vacas indecentes riéndose en su asiento.

Es miércoles y no me gusta, hoy enterré a mi padre.


No me digas que no, no me digas que no, que todo se acaba con este cuerpo.

No te voy a creer, eres un vanidoso, los consejos de mi padre eran mucho mejores.

No puede ser que vuestros deseos mezquinos gobiernen todo.

Es miércoles y no me gusta, quiero abrazar a mi padre.



Suite Nihil Domestica ....

(o la historia de un idiota que ladra)....

.. ..

a) Canción....

(o cómo nuestro protagonista descubre que toda conquista amorosa participa, en cierto grado, de las vejaciones mutuas)


Me humillaste por la calle. 

Me humillaste en la plaza. 

Me humillaste en el chaflán. 

Me humillaste en el mercado.


Pero igualmente te quiero.


Me humillaste en el piso. 

Me humillaste dentro de casa. 

Me humillaste en el lavadero. 

Me humillaste en el salón.

Pero igualmente te quiero.


Debes creer que así estás más guapa (oh, no).

Pensarás que así estás más divina (oh, no) 

Pensarás que así eres más atractiva / Pero no es así.


b) Agravio....

(o cómo nuestro protagonista descubre que el lamento y la exhibición de la propia debilidad es siempre un acto de cobardía, letal para quién lo contempla)....

.. ..

Creo que disfrutas convirtiéndome en un juguete beligerante .....

Pero a mi no me gusta nada.....

Que me agredas bajo las sabanas, ¡Hace que me sienta tan solo!....


c) Reproches....

(o cómo nuestro protagonista descubre que, cuando uno calla demasiado, la saludable queja se convierte en un vómito de porquería resentida)....


¿Quién te compró el jamón para tu bocadillo de la mañana? 

¿Quién fue a comer el domingo con tus padres y tuvo que soportar consejos mezquinos? 

¿Quién se fue de copas con tus amigos el sábado por la noche, esos que no han leído una línea (y encima se creen que son el todo y se parecen a Zaplana)? 

¿Quién hizo mountain bike un domingo de julio, repulsivo, repugnante y sudando? No podía ser de otra manera, haciendo deporte. 

¿Quién te esperó en la cama hasta las cinco de la madrugada y llegaste con los ojos empapados de ginebra? Ojos de buey mezquino.

¿Quién se aguantó el vómito al notar el contacto de tu piel con su piel? Fui yo. 

¿Quién soportó tus palabras torpes, idiotas, lentas, con lo que cuesta que salgan de tu boca de merluza? 

¿Quién se encontró el servicio lleno de mierda porque no pasaste la escobilla después de cagar? Sí. FUI YO. 

¿Quién se encontró el bote de champú vacío, desnudo en la ducha y con el pelo mojado? Fui yo.....


d) Resurrección....

(o cómo nuestro protagonista descubre que no hay interlocutor mudo y, aún peor, que nadie puede estorbar con perpetua impunidad)....


Vete por ahí.......


.. ..

e) Melancolía....

(o cómo nuestro protagonista descubre la serena calma de una soledad forzosa y también grotesca: abrigo y maleta en el ascensor, calvarios en el cuarto de invitados, éxodo por los pisos de estudiante, cajas de pizza vacías, todavía con migas, transformadas en mesita de noche)....


Vete por ahí...

(pero dicho desde la distancia)....


f) Furor....

(o cómo nuestro protagonista descubre que esa letra de los Stooges que tanto le gustaba ya no cuadra cuando tienes un pie en la tumba, ya dejaste el ácido y Montesquieu, Rosseau y Diderot son tus escritores de cabecera. Sí, amigos, cuando el amor se derrite, asoma la cabeza el odio que lo vertebraba)....


No quiero ser tu pequinés / No quiero ser tu perro / No quiero ser tu chihuahua / No quiero ser tu dálmata / No quiero ser tu perro / No quiero ser tu colie / No quiero ser tu chihuahua / No quiero ser tu chow-chow / No quiero ser tu dámata / No quiero ser tu pastor alemán / No quiero ser tu cocker spaniel / No quiero ser tu doberman / No quiero ser tu seter / No quiero ser tu chihuahua / No quiero ser tu san bernardo / No quiero ser tu chihuahua / No quiero ser tu pequinés / No quiero ser tu chihuahua / No quiero ser tu chihuahua / No quiero ser tu chihuahua-hua-hua / No quiero ser tu puto chihuahua / No quiero ser tu fox terrier / No quiero ser tu doberman ni tu fox terrier / No quiero ser tu fox terrier / No quiero ser tu perro de agua / No quiero ser tu perro pastor / No quiero ser tu pastor belga / No quiero ser nunca más tu perro / Wah-wah!! Wah-wah!! Wah-wah!!



Himne (Himno)....


Y es verdad que es muy triste envejecer, pero si tú estás junto a mí, lo prefiero a la juventud.

Y es verdad que es triste ver como se te cae el pelo, pero si tú estás mirándome, lo prefiero a la juventud.

Y es verdad que es muy triste ver como uno engorda, pero si es porqué comemos juntos, lo prefiero a la juventud.

Y es verdad que es muy triste perder a un amigo, pero si tú sigues junto a mí, lo prefiero a la juventud.


Te quiero a ti.



Brutícia (Suciedad)


Es la primera vez en mi vida 

que veo una bolsa de basura

con el cuello de la camisa abierto

y una corbata de Bel

.. ..

Es la primera vez en mi vida

que veo una bolsa de basura

con un traje a medida

y una corbata de Bel

.. ..

Bolsas de basura en el Congreso

Bolsas de “escombraries” en ..la Generalitat.

.. ..

Es la primera vez en mi vida

que veo una bolsa de basura

con una tarjeta VISA

comprando sin parar

Es la primera vez en mi vida

que veo una bolsa de basura

paseando en bicicleta

y luego girando a la derecha

.. ..

Bolsas de basura en el Congreso

Bolsas de “escombraries” en ..la Generalitat

.. ..

.. ..

Àvia (abuela)....

.. ..

Abuela, no sé qué me da más miedo de verte aquí sentada.....

Y cuando me guiñas el ojo y me preguntas lo mismo una y otra vez .....

Sentado entre los viejos, me confundes con el abuelo....

Y eso a mí me gusta .....

Acaricio tu brazo, me coges la pierna.....

Te quejas de la tos, dices que perdiste el hambre.....

Un castigo peor que el fuego, vejez indecente ....

¿Qué puedo hacer yo?....

.. ..

.. ..

El lament de Perceval (El lamento de Perceval)....

.. ..

Cuando tengo dinero en el banco, soy menos educado ....

Cuando tengo dinero en el banco, no trato bien a mi gente ....

Cuando tengo dinero en el banco, soy más prepotente ....

Por eso derrocho tanto, para no tener dinero en el banco.....

.. ..

Cuando tengo dinero en el banco, soy menos educado ....

Cuando tengo dinero en el banco, estrujo a los niños ....

Cuando tengo dinero en el banco, soy más insolente  ....

Por eso derrocho tanto, para no tener dinero en el banco ....

.. ..

Cuando tengo dinero en el banco, ya no me parezco a Perceval.....

Ni gotas de sangre en la nieve, ni oca ni halcón ni foie ....

Cuando tengo dinero en el banco, soy menos educado ....

Por eso derrocho tanto, para no tener dinero en el banco.....

.. ..

Cuando tengo dinero en el banco, no trato bien a los camareros ....

No trato bien a los taxistas, no trato bien al cartero ....

Cuando tengo dinero en el banco, escupo a los tullidos ....

También escupo a los sordos y escupo a los ciegos.....

.. ..

.. ..

Maiakowski....

.. ..

Parado en el semáforo, no sé cuanto voy a tardar en arrancar.....

Parado en el semáforo, no sé cuanto voy a tardar en arrancar.....

Y va pasando el tiempo, y el tiempo va restando… Y me aleja de ti ....

.. ..

Parado en la cola del súper no sé cuanto voy a poder escapar ....

Parado en la cola del súper no sé cuanto voy a poder escapar ....

Y va pasando el tiempo, y el tiempo va restando… Y me aleja de ti.....

.. ..

Perdido en el aeropuerto, esperando a pasar por el detector de metales ....

Perdido en el aeropuerto, esperando pitar en el detector de metales ....

Y el pasaporte no llega nunca … Y me aleja de ti ....

.. ..

Cuentan que el poeta se suicidó cansado de esperar.....

Cuentan que el poeta se suicidó cansado de esperar.....

Y va pasando el tiempo, y el pasaporte nunca llega… Y lo alejan de ti.









....

Friday, January 02, 2009 

M  U E R T O S

desastre i barbarie

 

 

01. Muertos, desastre, barbarie y desaire

(Ramon Faura Coll)

 

O son imbéciles o estoy muerto,

no sé qué quieren.

O son imbéciles o estoy muerto,

no sé qué gritan.

No sé qué tienen, no sé qué quieren:

No sé qué gritan.

 

Mira, mira como danzan empotrados en la nariz

Y los pantalones llenos de mierda,

se lo han bebido todo y ya no deslumbran.

O son imbéciles o estoy muerto,

No sé que quieren

O son imbéciles o estoy muerto,

no sé qué gritan.

No se qué les pasa, no sé qué quieren,

no sé qué gritan.

O son imbéciles o estoy muerto para siempre.

 

 

02. Dolor en el corazón

(Ramon Faura Coll)

 

Me duele el corazón,

me duele el corazón y no sé cómo podré arreglar…

Me duele el corazón,

me duele el corazón y no sé cómo podré arreglar…

 

Ya puedo caminar por la calle

Ya puedo mirar este cielo tan azul

Ya puedo asomarme por la ventana.

Que me duele el corazón

 

Me duele el corazón,

me duele el corazón y no sé cómo podré arreglar…

Me duele el corazón,

me duele el corazón y no sé cómo podré arreglar…

 

Ya puedo colarme en el tren

Ya puedo robar en el supermercado

Ya puedo largarme de los sitios sin pagar

Que me duele el corazón

 

Me duele el corazón,

me duele el corazón y no sé cómo podré arreglar…

Me duele el corazón,

me duele el corazón y no sé cómo podré arreglar…

 

Ya puedo incendiar un cajero

Ya puedo destrozar un bar

Ya puedo hacer volar un cuartel

Que me duele el corazón

 

 

 

03. Montjuïc allí al final

(Ramon Faura Coll)

 

 

La vida puede ser muy agradable,

si te la miras de lejos

paseando por el Paseo Colón y Montjuïc allí al final

 

La vida puede ser muy agradable,

si te la miras bien tendido

paseando por el Paseo Colón y Montjuïc allí al final.

 

La vida se agota tan tozuda

si no debes pasta a nadie

ni te dobla el dolor de cabeza  y Montjuïc allí al final

 

Arrastramos los muertos de un bar a otro,

aquí pillamos, allá nos lo metemos

paseando por el Paseo Colón y Montjuïc allí al final.

 

Tienes la piel muy fría y me encanta tu listeza

caminamos juntos por el Paseo Colón.

Llevas rama de olivo y me aterra esta piel tan blanca,

sepultas las palabras en el Paseo Colón.

 

La vida puede ser muy agradable,

si recuerdas a los muertos

enterrados en la montaña y Montjuïc allí al final.

enterrados en la montaña y Montjuïc allí al final.

enterrados en la montaña y Montjuïc es mi final.

 

 

04. Supermercado BCN

(Ramon Faura Coll)

 

No me encerreis, no me encerreis aquí dentro.

Me da miedo que me encerreis aquí dentro.

No me encerreis, no me encerreis aquí dentro.

No quiero dormir en este supermercado tan grande.

 

No quiero dormir con una croqueta

No quiero dormir con un yogurt

No quiero dormir abrazado a una lechuga

No quiero dormir acurrucado entre congelados

 

Me da miedo que me encerreis aquí dentro.

Me da miedo que me encerreis aquí dentro.

Me da miedo que me encerreis aquí dentro.

No quiero dormir en este supermercado tan grande.

 

No quiero dormir con hueso de pollo

No quiero dormir con hueso de jamón

No quiero dormir con un calamar

No quiero dormir con la gamba de Mariscal.

 

Me da miedo que me encerreis aquí dentro.

Me da miedo que me encerreis aquí dentro.

Me da miedo que me encerreis aquí dentro.

No quiero dormir en este supermercado tan grande.

 

Y además olvidé mi coche muy mal aparcado

sin ticket en zona azul no me lo perdonarán

y no quiero pagar para respirar en mi ciudad.

 

No quiero dormir bajo el culo de un turista

No quiero dormir debajo de una camara de fotografiar

No quiero dormir bajo el plano de mi ciudad

No quiero dormir con la oreja del alcalde

No quiero dormir con la oreja del alcalde

No quiero dormir con la oreja del alcalde

No quiero dormir con la oreja del alcalde

 

Y me la habeis colado por carta

Y me la habeis colado por cartel

Y me la habeis colado por radio

Y me la habeis colado por todas partes.

 

 

 

Thursday, April 10, 2008 

M  O  R  T  S

desastre i barbàrie

 

 

01. Morts, desastre, barbàrie i desaire.

(Ramon Faura Coll)

 

O són imbècils o estic mort,

no sé què volen.

O son imbècils o estic mort,

no sé què criden.

No sé què tenen, no sé què volen:

No sé què criden.

 

Mira, mira com dancen entaforats al nas.

I els pantalons plens de merda,

s’ho han begut tot i no enlluernen

O són imbècils o estic mort.

No sé què volen.

 

O son imbècils o estic mort,

no sé què criden.

No se què tenen, no sé què volen,

no sé què criden.

O són imbècils o estic mort per sempre.

 

 

 

 

 

02. Mal al cor

(Ramon Faura Coll)

 

Em fa mal el cor.

Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar.

Em fa mal el cor.

Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar

 

Ja puc caminar pel carrer

Ja puc mirar aquest cel tan blau

Ja puc per la finestra treure el cap

Que em fa mal el cor.

 

Em fa mal el cor.

Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar.

Em fa mal el cor.

Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar

 

Ja puc colar-me en el tren

Ja puc robar en el supermercat

Ja puc marxar dels llocs sense pagar

que em fa mal el cor

 

Em fa mal el cor.

Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar.

Em fa mal el cor.

Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar

 

Ja puc incendiar un caixer

Ja puc destrossar un bar

Ja puc fer volar un quartel

Que em fa mal el cor

 

 

03. Montjuïc allà al final

(Ramon Faura Coll)

 

La vida pot ser molt agradable,

si te la mires de lluny ;

passejant pel Passeig Colón

i Montjuïc allà al final.

 

La vida pot ser molt agradable,

si te la mires ben estirat ;

passejant pel Passeig Colón

i Montjuïc allà al final.

 

La vida s’esgota tan tossuda,

quan no deus pasta a ningú

ni et doblega el mal de cap

i Montjuïc allà al final.

 

Arrosseguem els morts d’un bar a un  altre (bar)

aquí pillem i allà ens ho mengem,

passejant pel Passeig Colón

i Montjuïc allà al final

 

Tens la pell molt freda,

i m’agrada la teva llestesa,

caminant tot junts pel Passeig Colón.

Portes branca d’olivera,

 i em fa por aquesta pell tan blanca,

sepultes els mots pel Passeig Colón.

 

La vida pot ser molt agradable,

si te’n recordes dels morts ;

enterrats allà, a la muntanya,

i Montjuïc allà el final.

Enterrats allà, a la muntanya,

i Montjuïc és el meu final !

 

04. Supermercat BCN

(Ramon Faura Coll)

 

No em tanqueu, no em tanqueu aquí dintre

Em fa por que em tanqueu aquí dintre

No em tanqueu, no em tanqueu aquí dintre

No vull dormir en aquest supermercat tan gran.

 

No vull dormir amb una croqueta

No vull dormir amb un iogurt

No vull dormir abraçat a un ensiam

No vull dormir arrupit entre els congelats.

 

Em fa por que em tanqueu aquí dintre

Em fa por que em tanqueu aquí dintre

Em fa por que em tanqueu aquí dintre

No vull dormir en aquest supermercat tan gran

 

No vull dormir amb  amb un os de pollastre

No vull dormir amb amb un os de pernil

No vull dormir amb un calamar

No vull dormir amb la gamba del Mariscal.

 

Em fa por que em tanqueu aquí dintre

Em fa por que em tanqueu aquí dintre

Em fa por que em tanqueu aquí dintre

No vull dormir en aquest supermercat tan gran

 

I a més m’he deixat el cotxe... molt mal aparcat

Sense ticket a la zona blava, vindrà la grua i no em perdonarà

I no vull pagar…

                            …per respirar…

                                                       …a la meva ciutat!!

 

No vull dormir sota el cul d’un gran turista!!!

No vull dormir sota una càmera de fotografiar!!!

No vull dormir tapat sota un plànol de la meva ciutat!!!

 

No vull dormir amb l’orella de l’alcalde!!! (uns quants cops)

 

I me l’heu colat... per carta

I me l’heu colat... per cartell

I me l’heu colat... per ràdio

I me l’heu colat... per tot arreu.

 

 

05. Les Hores

(Ramon Faura Coll)

 

Masteguem el teu futur, que ja no és blau que no és de tu.

Masteguem les lletres del teu nom, ho sap tothom ho sap tothom!

Masteguem amb la boca oberta, masteguem, mastil, mastin, Masnou.

Masteguem amb la boca oberta, masteguem, mastil, mastin, Masnou.

 

Masteguem la teva angoixa, masteguem el teu desig.

Masteguem les teves filles, i masteguem el teu oblit.

Masteguem amb la boca oberta, masteguem, mastil, mastin, Masnou.

Masteguem amb la boca oberta, masteguem tot allò que és nou.

 

Masteguem els teus parents i masteguem els teus germans.

Masteguem les teves dents perquè tu sempre perds el temps.

Masteguem amb la boca oberta, masteguem, mastil, mastin, Masnou.

Masteguem amb la boca oberta, nosaltres som el teu enrenou.

 

Masteguem el teu futur, que ja és un mort que no és de tu!!

Masteguem les lletres del teu nom, que no tens nom que no tens nom.

Masteguem amb la boca oberta, masteguem, mastil, mastin, masnou

Masteguem amb la boca oberta, masteguem tot allò que és nou.

Masteguem amb la boca oberta, nosaltres som el teu enrenou.

 

Thursday, March 02, 2006 

Ayer lo hablábamos con Jaume. Decíamos que esto de la música es una marranada necesaria ¿Cuando empezaron los problemas? Los problemas empezaron hace tiempo. Queda lejos ya en realidad. Sería en quinto de básica, unas colonias en la montaña. Sonó, de pronto, en el radiocasete de algún monitor (o vete a saber qué). Sonó la maravilla. Sonó la marranada que después me complicaría tanto la vida. Sonó la música. Es mi primer recuerdo verdadero vinculado a la música. La primera vez que una canción me sacudía el estómago. También es cierto, no vamos ahora a contarnos mentiras, que esa noche de colonias, colonias, insisto, de quinto de básica, también es cierto que me había enamorado de cinco niñas a la vez (ese sería, en el futuro, mi otro problema junto a la música). Me había enamorado de repente de cinco niñas en el campo, en unas colonias de quinto de básica. Cinco maravillas deliciosas. ¿Inma, Gemma, Mireia, Olga y Laura?… vamos a ahorrarnos los apellidos. Sus padres hoy cortan el bacalao ¿O son ya ellas mismas? Bien, sigo, me enamoré de las cinco. Esa noche supe, como decía mi amigo Mallarmé, que la suerte estaba echada. Me emocioné con esos cinco lindos cuerpecitos evolucionando ante la hoguera, siguiendo esa canción que sonaba en el casete del monitor. Ellas bailaban, y bailaban bien. Se habían trabajado a fondo su coreografía de viaje de colonias. Les gustaba vernos babear ahí, en cuclillas, al lado de la hoguera y con el olor del lomo empanado. Ellas bailaban, y a pesar de mi interés, a pesar de que en la clase éramos veinte, no más, no me hacían demasiado caso. Era lógico. Yo nunca marqué un gol a la hora del patio. Yo siempre fui de los que juega con el barro. La cuestión es que ellas bailaban ¡oh, gloriosas! ¿Qué edad se tiene en quinto de básica? Ellas bailaban… lo que son los números, cinco (5) bailaban de quinto (5) de básica. Bailaban la canción que me convertiría para siempre en alguien que pierde el tiempo. En un holgazán; músico según algunos. En alguien que pierde el tiempo y que además está empeñado en que también lo pierdan los demás. Ellas bailaban ante la hoguera. Yo me enamoré de las cinco ¿Inma, Gemma, Mireia, Olga y Laura? Pero además, sobretodo, especialmente, muy especialmente y para siempre, me enamoré de esa canción, y del rock'n roll en general. "Wooly Bully" de los Sam the Sham and the Pharaos. Uno, dos… one two tres cuatro: ¡Bienvenido, oh, Estipendio!