MySpace
myspace music my music  featured playlists  top artists  music videos  karaoke  shows  forums 


MySpace.com | rss | sign in
Els Amics de les Arts



Last Updated: 12/4/2009

Send Message
Instant Message
Email to a Friend
Subscribe

Status: Single
Country: ES
Signup Date: 10/11/2006

Blog Archive
[Older      Newer]
 /  / 
Wednesday, November 25, 2009 
AMICS DEL BED & BREAKFAST
Per Lluís Gendrau
Els Amics de les Arts són encara desconeguts, però han publicat un tercer disc genial que entra de ple a la primera divisió del pop-folk independent en català, amb “Bed & Breakfast”.
Deia Eugeni d’Ors que tot el que no és tradició, és plagi. I inspirats en aquesta màxima s’acaba de reinventar el pop-folk català des dels caps pensants i les veus cantants d’un jove quartet inigualable, increïble, sofisticat, intel·ligent, provocador i carregat d’ironia. Es diuen Els Amics de les Arts.
No sabria expressar amb millors qualificatius una obra exultant, plena d’unes cançons que de tan properes emocionen des de la primera escolta. I no és un frase feta. Si la música es construeix a partir de notes, lletres i percepcions, les cançons d’aquest grup tenen un no-sé-què que ens acompanya al cinema, al futbol i al llit.
Un shawarma amb tu és el millor que hi ha o la història de l’home que treballava fent de gos són retrats de la pura vida que, de tan bestials, es converteixen en la banda sonora dels fills de la utopia. Perquè, segons diuen, el millor moment del dia és l’esmorzar, com un conte amb un final feliç, encara que sigui amb la cambrera.
El tercer disc d’Els Amics de les Arts és tan bo que hi ha qui es resisteix a escoltar-lo per evitar caure en la temptació. Es diu “Bed & Breakfast” i no cal seguir buscant: de ben segur que dormireu i esmorzareu ben abraçats a les seves cançons.

1:08 AM 
0 Comments
(Add Comment) |
Translate
Thursday, November 19, 2009 
Extret de MONDORINÓLOGOS

http://blog.mondorino.com/artistas-cercanos/



Artistas cercanos

17 November 2009
Creces con la idea de que los artistas son seres de otro mundo. Seres inaccesibles a los que sólo puedes ver a través de la televisión, admirar en plano contrapicado cuando se suben a un escenario o aplaudir desde detrás de una barrera si visitan tu ciudad para alguna promoción. Das por hecho que la inaccesibilidad de esos artistas forma parte de su profesión.
Hasta que descubres que algunos viven el arte desde otro punto de vista. Para ellos, ser artista es una pasión, no un trabajo. Disfrutan con lo que hacen y su única pretensión es conseguir que tú disfrutes también. Les importas. Son felices si tú eres feliz. Y les sigue preocupando tu opinión al bajar del escenario, porque no interpretan ningún papel: lo viven realmente así.
El mejor ejemplo de ese tipo de artistas son Els Amics de les Arts (ya os hablé deeste grupo hace algunos meses). Su nombre les define a la perfección. Cuatro amigos que desplegan su arte, su música y sus monólogos sobre el escenario y que saben cómo transmitir la complicidad entre ellos y su buen humor al público. Si aún no los conocéis, aprovechad ahora que els Amics acaban de lanzar nuevo disco, Bed & Breakfast. Es un buen momento para descubrir su música y acercarse a alguno de sus conciertos.
Guillem Albà, un descubrimiento reciente por mi parte, es otro de esos artistas. Un joven clown, discípulo avanzado de Jango Edwards, con una trayectoria destacada en teatro, radio o televisión y que ahora se atreve con su primer espectáculo propio,Sketchofrenia. Guillem vuelca en él toda su energía e infinidad de horas de trabajo calculado al milímetro para que todo quede perfecto. En el programa de mano deSketchofrenia, Albà anima al público a enviarle mails para opinar sobre el espectáculo. Si aceptas el reto, responde a tu mensaje un chico sencillo, apasionado por su arte y con una clara declaración de intenciones: hacer sentir algo a sus espectadores y arrancarles una sonrisa para que su día a día cobre sentido.
Y como dicen que no hay dos sin tres, ahí va otro ejemplo. Se trata del dúo que forman el cantautor Kevin Johansen y el ilustrador Liniers (también os había hablado de él como autor de Macanudo) en su espectáculo Oops!. Dos viejos amigos que deciden colaborar sobre el escenario, derrochando creatividad y una “buena onda” que contagian al público. Kevin canta sus temas en directo y Liniers improvisa ilustraciones para esas historias, aunque no tienen problema en intercambiar los papeles o en convertir el concierto en un show humorístico. Comprobadlo en este vídeo de una de sus actuaciones. Para ellos, el espectáculo parece ser pura diversión. Así que, ¿por qué no hacer partícipes de ella a quienes han ido a verles?
Compruebas que estos artistas, los artistas cercanos, sí que saben. Gracias a esa complicidad consiguen que salgas de su espectáculo con la sensación de haber compartido algo más que su arte con ellos. Te llevas contigo, en cierto modo, un pedacito suyo. Y entonces el concepto que tenías de los artistas cambia.

Publicado en Flores |

3:44 AM 
0 Comments
(Add Comment) |
Translate
Monday, November 16, 2009 
Bed & Breakfast16112009
I quan per un no en dons ni un duro, t'acaba sorprenent.
Amics,
aquest és possiblement el post més important en l’història d’aquest blog. El Bed & Breakfast ja és a la venda a les botigues. Hem fet el millor disc que hem pogut i l’hem fet amb la il·lusió dels qui comencen, dels qui no tenen cap por a perdre, dels qui no n’esperen res, dels que fan absolutament el que volen sense preocupar-se del què diran. Hem fet el millor disc que hem pogut i esperem que us agradi, que us hi veieu reflexats en algun moment, que a vegades us faci riure i a vegades us entendreixi. Aquest viatge havia de ser molt curt. No hi vèiem res més enllà de Catalonautes. D’això ja en fa quatre anys. I si som aquí tenim molt clar que és gràcies a vosaltres. Gràcies. Ha costat molt arribar fins aquí, però ja ho podem dir: TENIM UN DISC. Els Amics ja som aquí. I hem vingut per quedar-nos.

12:23 AM 
0 Comments
(Add Comment) |
Translate
Thursday, November 12, 2009 
Extret del blog ESTO ES LO QUE HAY.

Hay… el disco anunciado
Desayuno con diamantes
Hace unos días llegó a nuestras manos Bed & Breakfast, el segundo largo de nuestros amigos Els Amics de les Arts, que sale a la venta oficialmente este diciembre.
Tras las primeras escuchas, vemos que el cuarteto deja un poco atrás los juegos estilísticos anteriores para centrarse en hacer un folk-pop de canciones redondas y letras brillantes.
Sus 12+1 canciones son, sobre todo, un reflejo pesimista pero despreocupado de las relaciones de pareja. Con unas letras llenas de ironía, hablan de relaciones que terminan, de la dificultad de entender a las mujeres, de conquistas imposibles, de chicas imposiblemente perfectas o de las infalibles tácticas futboleras aplicadas al mundo del ligoteo.
Nos gusta porque es imposible no verse reflejado en más de una canción, porque todo el álbum transmite un buen humor contagiante, porque son capaces de escribir historias tristes y contarlas de forma alegre, y porque a cada escucha descubrimos un guiño nuevo , o una frase ideal para ponerte de estado en el facebook.
Nos gusta que sigan demostrando lo inquietos y versátiles que son, que en el mismo disco quepa una solemne Liverpool, de piel de gallina, los juegos léxicos animalísticos de Armengol (¿con homenaje a las pelis de macarras dobladas al catalán?) o la divertidísima descripción de una primera cita version película musica de Bed&breakfast. Y, sobre todo, nos gusta que tengan esta frescura y originalidad que demuestra que son mucho más que los hermanos pequeños de Manel.
12:52 AM 
0 Comments
(Add Comment) |
Translate
Saturday, October 24, 2009 
Extret del blog d'en Roger Palà (crític musical)http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/148585
rpala | dijous, 22 d'octubre de 2009 | 11:26hAdherit. Així és com estic a Bed & breakfast (Nòmada 57, 2009), el nou disc d'Els Amics de les Arts. Adherit a totes i cadascuna de les tretze cançons que formen part d'un dels àlbums que, si em fessin firmar ara i aquí, de ben segur que figuraria en les posicions més destacades de la llista dels més ben parits d'aquest 2009. Si ambCastafiore cabaret (2008) ja vam intuir que amb Els Amics podien passar coses grans, aquí la tendència es confirma. N'expliquem quatre coses en aquest apunt (a l'Enderrock de novembre l'Elisenda SorigueraPoc-Moderna els fa una entrevista ben sucosa), mentre escoltem una peça d'avançament del nou àlbum, "L'home que treballa fent de gos".[Més] Amb Els Amics ens vam conéixer –personalment, vull dir– a principi d'any, quan van venir a tocar a l'Expressió Directa. Compartien un cartell a priori estranyot amb Xazzar (al final tot va encaixar bastant bé, creiem). La combinació d'ambdós va ser que fos el concert més multitudinari de tot el cicle. Després del recital, veient l'afluència i la reacció del públic, ens van quedar algunes idees ben clares: que el grup estava creixent, que cançons com "Per mars i muntanyes" demostraven que estaven en un molt bon estat de forma a nivell compositiu, que tenen molta facilitat per connectar amb la gent i que al pròxim disc podien acabar de concretar una història graaaan. I penso que així ho han fet. Musicalment, a Bed & Breakfast Els Amics segueixen entenent el pop com un territori ample, on els ressons propis de la cançó d'autor sempre hi són benvinguts, on el rotllo més electro conviu amb els sons més orgànics –el grup ha treballat per primer cop amb baix i bateria–. En alguns moments tensen la corda estilística i s'apropen al musical tipusSondheim –com a la cançó "Bed & Breakfast"–. Això els generarà odis i amors a parts iguals, clar. Però per sobre de tot hi ha les cançons: impecables. És impossible trobar-ne alguna que faci mandra d'escoltar. Els Amics glossen la vida del mileurista català: totes les cançons tenen un punt entre looser i esperançat, gens resignat i molt irònic. I trist, també. És un disc tristot, amb cançons com "Liverpool", amb claríssims resons de Manuel de Pedrolo. Una peça recuperada del primer treball del grup on narren una mena de futur postindustrial on la raça humana ha estat pràcticament aniquilada. De les més maques del disc. Un altre tema: serà inevitable que Els Amics siguin comparats ambManel. Amb això se'ls atacarà prou i s'ho hauran de menjar amb patates. Se'ls acusarà d'arribistes, de tirar-se al rotllo costumista ara que tothom s'ha fet costumista i els ukeleles triomfen (ells no van amb ukelele, eh?)... Però hem de ser justos i mirar-ho tot amb prespectiva: Els Amics de les Arts són un grup amb quatre discos publicats, que ja feia de les seves abans que esclatés el fenomen Manel, i que discursivament, tot i que tenen punts de confluència amb la banda encapçalada pel cantant Guillem Gisbert, han sabut bastir un discurs musical i conceptual propi que, de moment, coronen amb aquest magnífic treball. 
9:57 AM 
0 Comments
(Add Comment) |
Translate
Friday, October 23, 2009 
Extret del blog de 'Elisenda Soriguera (crítica musical)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/148532

Entre el llit i l'esmorzar... Els Amics de les Arts!esoriguera | paranoia musical | dijous, 22 d'octubre de 2009 | 09:10hHa arribat el moment de parlar d'Els Amics de les Arts. I ha arribat el moment de fer-ho perquè (a més de la predilecció poc-moderna –i confessada– cap a les cançons del quartet), aquests homes han penjat 4 temes del seu proper disc al seu MySpace. Així arriba el moment perquè tots el visiteu i escolteu de què va la nova remesa de temes...Si cliqueu sentireu al "Jean-Luc", el protagonista de la portada –"L'home que treballa fent de gos"–, les regles futbolístico-amoroses de "4-3-3" i l'amor a distància de "Reykjavik". I amb quatre cançons ja podreu veure que això de gravar a l'estudi se'ls ha posat bé a Els Amics de les Arts (i fixeu-vos que ben masteritzats que estan els temes –somriu ella, que encara no ha estat mai cambrera, amb sana malícia–). Sí, afirmem, confirmem, confessem, esbombem (i d'altres -em) que Els Amics de les Arts també són els nostres amics... Tot i que...[I fa de mal dir, però creiem que heu d'esperar amb candeletes l'article sobre Bed & Breakfast que trobareu al número de novembre de l'Enderrock...][Apunt extra: el disc surt l'1 de desembre. L'edita el segell Nòmada 57. Estigueu al cas perquè quan surtin a la llista dels millors discus de l'any, no volem haver de dir allò de 'jo ja t'ho havia dit']Tot i que amb Bed & Breakfast facin un retrat d'això tan odiós de la post-modernitat. Sí, Els Amics volen instaurar un nou concepte anomenat 'Fem un Bed & Breakfast?' al vocabulari català, i aquest és un concepte molt poc poc-modern. Tot i això, ens sumem al seu nou carruatge de cançons on, a més dels temes nous, incorporen el "Per mars i muntanyes" que van escriure pel fanzine Malalletra dedicat als somnis i tornen a gravar el tema "Liverpool" (un dels seus millors temes, ens atreviríem a dir).Bed & Breakfast és un retrat fresc, jove i modern del que som (o del que som i fem veure que no som, o del que no volem ser però som, o del que són molts d'aquesta generació a la que fem veure que no pertanyem). Un disc que marca un pas cap a la professionalització d'Els Amics de les Arts, després del xou que durant els darrers mesos han organitzat amb Castafiore Cabaret (Pistatxo Records, 2008) que els ha servit per agafar embranzida. Estrenyeu-vos els cinturons, que aquí s'enlaira la seva història...(i ens n'alegrem!I si aquestes 4 cançons us agraden espereu a la resta... en primícia direm que són molt bones!)
10:02 PM 
0 Comments
(Add Comment) |
Translate
Friday, July 17, 2009 
Amics, ja estem immersos en la gravació del nou disc a can Nòmada57 de Barcelona. Ens ho estem passant molt bé. Ens cuiden molt.

I ja us podem dir el títol que tindrà el nou disc: "Bed & Breakfast". I també que tindrà 12 cançons totes NOVES!!!

Podeu seguir les novetats al facebook.com/elsamicsdelesarts i al blog.

4:54 AM 
0 Comments
(Add Comment) |
Translate
Tuesday, June 30, 2009 
Extret del blog Le mannequin
Si os gusta el folk-pop de melodías sencillas, con letras cargadas de ironía y buen humor, y los directos divertidos, con buena música y mejor ambiente, lamento deciros que ya no tenéis nada que hacer. Habéis perdido el tren irremediablemente ;o

El Elèctric y La[2] ofrecieron todo eso en los dos últimos conciertos de este grupo catalán aficionado a los juegos de palabras y a las canciones con toques surrealistas.

Bueno, de hecho, para no ponernos dramáticos, debo daros una buena noticia, una solución. Os queda la última carta por jugar: ¡No dejéis pasar el próximo concierto de Els amics de les arts! Imprescindibles para todas aquellas que, cayendo en el tópico, siguen pensando que es importante que un hombre tenga sentido del humor y las haga reír. Pues bien, en este caso, te llevas cuatro al precio de uno ;p Mejor oferta imposible, sobre todo en los tiempos de crisis que corren por ahí ;p

Ahora en serio, buena música y muy buen rollo. La mejor manera de poner al mal tiempo buena cara :)

9:31 AM 
0 Comments
(Add Comment) |
Translate
Monday, June 29, 2009 
Extret del Blog  "ESTO ES LO QUE HAY" (25/06/2009)
"Hay… Els quatre fantàstics
Hand Made, Do-It-Yourself, Menos es más y otras “frases hechas” tan de moda, describen la máxima que siguen estos cuatro amigos de las artes. Y fabricando hits de dimensiones descomunales sin parar."


7:48 AM 
0 Comments
(Add Comment) |
Translate
Saturday, June 13, 2009 

Text extret del blog:

MONDORINO
12 June 2009
Els Amics de les Arts te pillan por sorpresa. Los descubres una noche, por casualidad, en el programa de radio que sueles oír. Suena su canción más popular, A vegades. Pegadiza, divertida, ingeniosa. Y sonríes al escucharla. Tú no le das más importancia, pero lo cierto es que ya ha empezado la seducción. Días más tarde, en el mismo programa, A vegades vuelve a sonar. Y tú, al escucharla de nuevo, sonríes sin darte cuenta. La tarareas. No lo sabes aún, pero el virus amiguero te ha contagiado.
Pasan días y, de repente, sin venir a cuento, la canción vuelve a tu cabeza. Te entran ganas de escucharla. ¿Cómo se llamaba el grupo?, te preguntas. Por suerte recuerdas la letra del estribillo. Un poco de búsqueda googeliana y das con el nombre: tienen un perfil en MySpace. Entras a echarle un vistazo y te informas sobre los cuatro Amics. Escuchas las canciones de su último disco, Castafiore Cabaret. Te gustan. Te gustan mucho. Su música, sus juegos de palabras, sus referencias televisivas, su ironía… Te gusta que cada canción suene diferente y que todas suenen francamente bien.
Sigues investigando y encuentras algunos vídeos. Los miras. Te ríes con El código da Vinci. Quieres más. Ahí es cuando te das cuenta de que algo pasa con Els Amics de les Arts. Intuyes que te están atrapando. Descubres un link a su página web y, cómo no, clicas en él. Navegas por la web. Te sorprende poder descargarte toda la discografía sin pagar un euro, cortesía de la casa. Empiezan a caerte simpáticos, estos Amics.
Visitas su blog, lees sus posts, les conoces un poquito más. Te enteras de que pronto actuarán en Barcelona. Ni siquiera te lo planteas: tú tienes que ir a ese concierto. Así que vas. Ya está, has caído en la trampa. Descubres que, en directo, els Amics se crecen. Acompañan sus canciones con una puesta en escena fantástica. Todo está pensado al milímetro, todo se complementa: proyección de vídeos, monólogos humorísticos, guiños al público, improvisaciones… Los cuatro Amics son protagonistas por igual. Cantan, interpretan, disfrutan por igual. Y, por supuesto, te hacen disfrutar a ti. Te convierten en su fan.
Ya no hay marcha atrás. Els Amics de las Arts te tienen pillada. Pero no te importa. Al contrario: estás decidida a propagar el virus amiguero. ¿Quién quiere contagiarse?

Chus Díaz
http://blog.mondorino.com/
4:14 AM 
0 Comments
(Add Comment) |
Translate