Confiança justificada

Xavier Cester - Diari AVUI

Trio Jess de Viena

Schubertíada a Vilabertran, 5 de setembre.

Analitzant amb cura el catàleg d'obres de Beethoven s'arriba a la conclusió sorprenent que el gènere que més va conrear el compositor alemany va ser l'arranjament de cançons populars, ja que en va fer uns 150. Aquesta dedicació, que segueix l'exemple il·lustre de Haydn, podria semblar alimentada només per un pur interès econòmic, però la quantitat i la qualitat dels diversos reculls testimonien que Beethoven s'ho va prendre seriosament. Música de consum d'alta qualitat, en podríem dir, com alta va ser la qualitat del recull de peces escoceses, irlandeses i gal·leses ofert per la Schubertíada. El baríton Joan Martín-Royo va obrir el foc situant ben amunt el llistó, mantingut sense problemes per la soprano Marta Mathéu, la contralt Anna Alàs i el tenor Javier Alonso. Ja fos en solitari, en duo o en quartet, aquestes veus fresques, belles, idealment empastades i escrupolosament musicals van trobar l'equilibri perfecte entre sofisticació vienesa i espontaneïtat popular. La confiança de Vilabertran en aquests joves valors va estar més que justificada.

El Trio Jess va respirar en la mateixa longitud d'ona que els cantants, i si aquesta formació de Viena no és el més polit dels trios, la seva solidesa és indiscutible. Els tres germans Jess-Kropfitsch van abordar l'Adàgio D897 de Schubert amb una òptica marcadament ciclotímica, emfasitzant els contrastos anímics. De manera similar, els moments agitats del Trio núm. 1 D898 van estar subratllats amb decisió, sense que el to lluminós que presideix el conjunt de la partitura quedés desmentit. Més que la perfecció de l'acabat formal, però, és la força comunicativa del veterà grup la que desperta els majors sufragis, arrodonint una de les vetllades més delectables d'aquest estiu musical que arriba ja a la seva fi.

Esto es comunicación

Jaume Radigales - LA VANGUARDIA

Jess Trio Wien
Obras: de Beethoven y Schubert
Solistas: Marta Mathéu, Anna Alàs, Javier Alonso, Joan Martín-Royo
Lugar y fecha: Iglesia de Vilabertran
(5/IX/2008)

Buena música y buenos músicos estuvieron presentes en el penúltimo
concierto de la XVI Schubertíada de Vilabertran, a cargo
de una de las formaciones de cámara mejor preparadas para traducir
y comunicar los pentagramas de Schubert. Quizás porque, siendo vienés, el trío que forman los hermanos Jess puede entender a la perfección lo que significa
el compositor de La muerte y la doncella: equilibrio entre la amabilidad clásica y el aspaviento romántico. Y ese equilibrio, nada fácil, se tradujo a través de dos obras de inmarcesible signo otoñal como el Adagio (Nocturno) en Mi bemol D897 y el Trío en Si bemol D898. Implicación, cuidado en la emisión de sonidos pulcros, calidad instrumental y medida pero latente emoción vertebraron la
recreación de las piezas. La excelencia de la formación vienesa se complementó con la extraordinaria energía, con esas ganas de hacer buena música y con la calidad de cuatro voces solistas que en la primera parte interpretaron diez de las canciones populares británicas harmonizadas por Beethoven. Fueron la nota festiva para una velada entrañable. Hubo entrega, buen oficio y espíritu juvenil en  esos cantos a la amistad, el amor y el buen vino. Hubo, en definitiva, buena música, ganas de pasárselo bien y excelentes resultados. Esto es comunicación.
Esto es un concierto. Esto es un festival. Esto es... Vilabertran.