A Picap acabem d'editar el nou recopilatori de Música Laietana - Zeleste amb grups com Orquestra
Mirasol, Secta Sònica, Barcelona Traction, Música Urbana, Iceberg, Pau
Riba, Gato Pérez, Toti Soler entre molts altres d'interessants. Aquí us passem el text introductori del recopilatori:
"La
història a vegades ens traeix i és injusta amb els esdeveniments que succeeixen
i que marquen un abans i un després en qualsevol expressió artística. Per això
a vegades s’ha de fer una mirada al passat i revisar-la. En aquest aspecte, i
entrant en el terreny musical, es pot dir que aquesta no ha estat justa amb tot
el que va succeir a Barcelona durant els anys setanta, i que va donar com a
fruit una generació de músics irrepetibles i una música interessant, de
referència, innovadora i avantguardista.
Durant
els anys setanta, Barcelona era una ciutat petita que va viure les acaballes de
la dictadura franquista i la primera transició amb una explosió de llibertat,
de gran experimentació i creativat.
Els últims anys de la dècada dels seixanta i els primers de la dels
setanta van estar marcats per una primera onada de rock progressiu que no va
acabar de desenvolupar-se, però que va crear un caldo de cultiu on diversos
músics i formacions anirien forjant un univers musical nou. Tot aquest moviment
va quatllar a partir de la creació de la sala Zeleste del carrer Argenteria.
El
fundador i ideòleg d’aquest sala va ser Víctor Jou, que durant una estada a
Londres (l’any 1970) va assistir a un concert dels Cream al mític Marquee i, impressionat pel local i per tot el que havia viscut allà, va
decidir obrir a Barcelona una sala on oferir música de tot tipus i donar
sortida a tot el que estava passant a la ciutat. Zeleste va ser el punt de
trobada de tots aquests artistes, el lloc de reunió, on podien tocar. En els
pocs anys que va durar el moviment, Zeleste va crear una oficina de management, un segell discogràfic propi
(Zeleste-Edigsa) i una escola de música. A més, la sala va ser un punt de
referència pel on van passar la majoria d’artistes internacionals.
Però
el més important, i el que ens ocupa, és el llegat musical que l’etapa de
Zeleste ens ha deixat i que la història sembla haver oblidat, l’anomenada
música laietana.
Ens
preguntarem que què és la musica laietana i a què respon. És realment difícil trobar una
definició a tot plegat. Ara bé, si us sembla, podem intentar buscar unes
referències i alguns conceptes que ens serveixin per tenir un punt de partida.
Primerament,
és important destacar el que estava passant a l’escena musical internacional de
finals dels seixanta i primers setanta per veure què és el que va influir als
músics que es movien per aquella Barcelona underground.
El
gran esdeveniment musical de finals dels seixanta, que va marcar un abans i un
després, va ser la sortida del LP Sgt.
Pepper’s Lonely Hearts Club Band, dels Beatles. Quan va irrompre al mercat,
aquest treball va canviar el concepte de disc LP i va iniciar una revolució
sense precedents. Va ser un disc conceptual, d’avantguarda, i que trencava la
barrera de les cançons de tres minuts.
En
el terreny del rock més elèctric, artistes com Jimmy Hendrix també marcarien un
abans i un després a la història de la música. A banda d’aquests, però, n’hi
havia d’altres com Bob Dylan...
No
obstant, l’impacte més fort que van rebre els músics de l’escena barcelonina va
venir dels músics vinculats al jazz més experimental i novedós. In a Silent
Way, de Miles Davis, va ser el punt de partida al que s’afegirien altres
treballs del propi Davis com Bitches Brew, grups com la Weather
Report de Joe Zawinul i Wayne Shorter, els Return to Forever de Chick Corea o
Herbie Hancock.
Tots
aquests valors musicals i altres influències com Soft Machine, els ritmes
llatins, les formes caribenyes, elements sonors del nord d’Àfrica i, per descomptat,
el so mediterrani i la música tradicional catalana i espanyola, van donar com a
resultat una música experimental nova i diferent que coneixem amb el nom de
música laietana.
Però
el millor serà que ens deixem de definicions i que cadascú disfruti d’aquest
recopilatori i que n’extregui les seves propies conclusions. Això sí, tasteu-lo
amb calma i preneu-lo molt a poc a poc. Asseieu-vos en un lloc còmode i
deixeu-vos emportar pels sons i les melodies d’aquest recull musical."
autor del text: Àlex Gomez Font