MySpace
myspace music


Albert Fibla



Last Updated: 12/3/2009

Send Message
Instant Message
Email to a Friend
Subscribe

Status: Single
City: Barcelona
State: Catalunya, al costat d’
Country: AD
Signup Date: 1/15/2007

Who Gives Kudos:


Thursday, January 24, 2008 
Era diumenge, l'actuació començava a les set de la tarda i el Barça jugava a les nou. Però va ser el dia perfecte per presentar 'El món es mou'. La cosa ja va començar be: a les quatre, l'hora de la prova de so, lluia el sol i haviem aparcat davant mateix del Luz de Gas. Cinc hores més tard, quan vaig sortir per la porta del 246 del carrer Muntaner, la sensació no podia ser millor.

En Pere Camps, l'amo del BarnaSants, anava amunt i avall carregat d'energia. En Josep Sanz pentinava les seves canes de mànager veterà i repassava la llista de convidats. En Jordi Jiménez, de Picap, em feia costat, com sempre. La Maite, l'Oriol i en Marc es preparaven per vendre el disc a la porta de la sala. El Xavi, un tècnic de luxe, tocava les tecles adients per fer-ho sonar tot com cal. I, a l'escenari, en Josep, en Guillem, el Valentí, el Jordi i el Tito, amb la lliçó ben apresa.

Després, quan el públic va ocupar les butaques de la platea i jo posava els ulls al mirador del camerino, unes quantes cares conegudes: el meu amic Ferran Terraza, en Pere Meroño, els Túrnez i Sesé, en Joan Isaac, en Pedro Javier Hermosilla, en Cesk Freixas, en Joan Tena, en Xavi Solà… I els altres, els que no tenien nom i cognom, donant sentit a la meva feina.
Noemí

 
Vull entrar dins el grup de gent sense nom...ni cognom...simplement perque hi era, vaig ser allà, a la sala Luz de Gas com altres tantes vegades, com a altres BarnaSants (gran feina, Pere Camps...sí,vam agafar la programació, oi Pili?).

Aquest comentari, només vol dir GRÀCIES...perqué sent una simple personeta que vaga per aquest món (que es mou), vaig gaudir d'un concert impressionant, del que en tenia moltes ganes i del que vaig quedar totalment encantada. Els músics, el públic, la energia...tot va ser realment...increible! Clar que...potser és que el fet de no sentir mai els teus acords en tants instruments diferents va ajudar-me a sentir-ho d'una altra manera...evidentment, la meva manera (my way).

De tot això, només trec una conclusió...i és que la música, en l'idioma que sigui, segueix movent aquests sentiments que qualsevol de nosaltres (tinguem nom, o no) potser no sabem expressar tan bé com ho pot fer una cançó. Cançons que encara que les escrigui una altra persona es poden sentir tan propies com si les hagués escrit un mateix...perqué en el meu món, les cançons de l'Albert Fibla signifiquen una part tan important que potser ni tan sols ell imagina...

En tots aquests anys de música indirecta, de gent, de veus, de nits...queda el saber que encara hi ha un fil de llum per on seguir avançant, sabent que potser tot això encara val la pena. No ho dubto.



Per totes les nits que ens queden per compartir, amb molta música...enhorabona i gràcies, Albert!
 
Posted by Noemí on Thursday, January 24, 2008 - 3:04 AM
[Reply to this
Pilar

 
vale! per fi l'he vist... doncs no , no era aquí on jo havia mirat.. :-P
Només diré que dono fe de que les paraules de la Noe son ben certes, perqué...jo era allà, amb ella i totes aquestes sensacions les vaig compartir i...les vam comentar .. ;-)
Un petó a tots dos.
 
Posted by Pilar on Sunday, February 10, 2008 - 3:43 PM
[Reply to this