GUILLEM DE BERGUEDÀ, EL GRAN TROBADOR

Espectacles com el que us presentem apareixen molt de tant en tant. No són espectacles convencionals, són —podríem dir— gairebé esdeveniments. Això és perquè no són muntatges que, simplement, parteixen d'una idea ben encaminada, sinó que acaben reunint tres, quatre o cinc característiques que, cadascuna per ella sola, ja el justificaria.

Un autor sublim

Guillem de Berguedà (s. XII) va ser un trobador català controvertit i conflictiu però reconegut universalment com un dels millors autors de poesia trobadoresca d'Europa. La seva vida, com la seva obra, va ser un anar i venir constant, entre tornejos, assalts, infidelitats, conxorxes i assassinats. Seductor acabat, cultivà l'original mètode de fer banyuts els senyors abans de dedica'ls-hi sirventesos mofant-se'n. Però la seu llibertinatge no sembla tenir límit, ja que una biografia anònima del s. XIII conta que mentre era buscat per haver assassinat el noble Ramon Folc de Cardona "Molt de temps el mantingueren  els seus parents i els seus amics, però després tots l'abandonaren ja que els feia cornuts amb llurs mullers, filles i germanes i no hi ha haver ningú que el mantingués, tret d'Arnau de Castellbò que...".

Una obra esplèndida

De Guillem de Berguedà, tot i que sens dubte la seva obra fou més extensa, només es conserven trenta-dos sirventesos. Trenta-dues peces escrites en provençal i amb un refinadíssim art en la rima i en la mètrica. El berguedà va ser trobador d'una qualitat que ha meravellat durant segles estudiosos i altres autors, com Dante, que n'imità formes. Guillem de Berguedà escrivia per als seus contemporanis, l'objectiu dels seus violents sirventesos era blasmar, ridiculitzar, insultar i amenaçar els seus enemics, fer-ne la riota per viles i valls. En perspectiva, però, els seus escrits resulten ser un fidel dibuix de la societat catalana del s. XII, però sense decorats folclòrics ni discursos esbiaixats: darrera la mestria literària hi descobrim un relat autobiogràfic on els elements no són atrezzo per als lectors del s. XXI, sinó el paisatge fidedigne del s. XII.

Un embolcall de tots els colors

Amb la voluntat de dignificar l'obra i la figura d'aquest trobador, a les acaballes de 1990 s'inicià el projecte per realitzar el treball "Guillem de Berguedà, obra completa musicada". Després de setze mesos de feina, l'abril de 2003 es va presentar un doble disc amb la totalitat dels sirventesos de Guillem traduïts al català actual i interpretats amb música de trenta-dos compositors d'arreu del país.

Francesc Ribera "Titot" abanderà la iniciativa i traduí del provençal l'obra de Guillem de Berguedà. Assistit per l'escriptor i dramaturg Jordi Cussà va adaptar els textos amb cura extrema de mantenir escrupolosament no només el significat i la vocació dels poemes sinó també la mètrica i la rima fins al darrer vers.

Els trenta-dos poemes foren repartits entre trenta-dos compositors catalans de les més diverses disciplines per tal que aquesta mena d'homenatge de desgreuge al trobador fos fet des de tots els racons de l'espectre de gent que nou segles més tard fa, a Catalunya, la feina que en el seu moment feia en Guillem: fer cançons.

Dins l'elenc hi podem músics tan diversos i reconeguts com Josep Thió (exSopa de Cabra), Artur Gaia i Jordi Fuster (Quico el Cèlio...), Manel Camp, Joan Isaac, Joan Reig (Els Pets), Jaume Arnella, Roger Mas, Natxo Tarrés (Gossos), Jordi Batiste, Xavi Sarrià (Obrint Pas), Biel Majoral, Lluís Costabella i Joan Pairó (Kitsch), Miquel Gil, Carles Belda (Pomada), Joan Masdeu (Whiski'ns) o Vicent Torrent (Al Tall), entre d'altres.

Un muntatge de categoria

Marcel Casellas, un dels músics més prestigiosos del país i alhora un dels majors coneixedors i forjadors de música popular, assumí el repte d'arranjar i instrumentalitzar el conjunt de l'obra. Es tractava de trobar una sonoritat que pogués vehicular totes les composicions musicals per diverses que fossin i a l'hora donar al conjunt una tímbrica pròpia de la música mediterrània. I la tria del so no fou a l'atzar: més que intentar reproduir músiques de l'època, la intenció va ser buscar els sons que ens suggerissin aquell aiguabarreig de cristians, jueus i musulmans de l'època: uns sons que entreveiem encara en les sonoritats mediterrànies. Cal destacar que els resultats dels arranjaments i la producció de Casellas han estat no només esplèndids sinó que s'ajusten mil·limètricament a les necessitats de l'obra de Guillem de Berguedà.

Un intèrpret fet a mida

Francesc Ribera "Titot", que assumí el repte de traduir i coordinar la feina, és també l'intèrpret de les —ara ja— cançons de Guillem de Berguedà.

La seva tenacitat ha fet possible que l'obra del trobador hagi sortit de l'oblit i tingui una forma més a l'abast de amplis sectors de públic.

Però si filem més prim trobarem en Francesc Ribera una sèrie de característiques que en fa el còmplice ideal de Guillem de Berguedà: ambdós compromesos, punyents, directes i burxetes  —a voltes mel, a voltes fel— però sempre coherents.

Francesc Ribera "Titot" és —com Guillem— berguedà, és cantant dels grups Brams i Mesclat, és autor de dos llibres editats ("Terra i Llibertat" i "La història de Catalunya al revés") i d'una obra de teatre estrenada ("La síndrome de Vejle"), ha estat actor en muntatges al Teatre Lliure ("Els Bandits") i al Teatre Nacional de Catalunya ("Les variacions Goldberg") i és col·laborador habitual de la revista "Descobrir Catalunya".

El que us presentem i us oferim és la posada en escena d'aquesta obra: la de Guillem de Berguedà, però també la del seguit de músics que hi ha col·laborat, la de Marcel Casellas i la de Francesc Ribera "Titot". Un espectacle amb setze músics en escena per a conèixer, assaborir, riure i fer complicitats amb Guillem de Berguedà, el gran trobador.