El Cercle va rebre Oníric. La música dels somnis de Maria
Era un concert esperat. Això mateix va demostrar el fet de que la sala d’El Cercle estigués plena, amb una trentena de persones. Comença a tornar-se un hàbit molt saludable, el dels diumenges acústics en aquest bar gironí, sobretot essent gratuït, com va tocar aquesta vegada. 
Els Oníric són un somni de la barcelonina Maria Rodés (veu i guitarra), que aquí s’ha fet acompanyar per en Jordi, que portava l’alegria dels seus petits instruments (percussions, harmònica i metal·lòfon). Amb la seva veu i aparença fràgil i angelical, Maria canta sobre temes molt representatius del imaginari urbà contemporani: la volatilitat de les relacions («Once again love is dead, once it can start again»), la moda i les tendències («I want to be a cool girl») o l’estrès de les grans ciutats («I’m so busy, always busy»). Les cançons són generoses, tendres, i amb unes pinzellades de canvis rítmics que els donen un toc molt especial.
Un cert nerviosisme inicial fàcilment es va suplantar, molt en part per la reacció entusiasta dels presents: en realitat, el públic s’ha desinhibit moltíssim - «estem en família», ha dit un, a cert moment. Entre elogis i comentaris als músics, petites participacions en alguns temes, la comunicació va ser molt fluida i empàtica.
L’única nota menys favorable és a la durada de l’espectacle: menys d’una hora, s’ha fet curt. Al final, tothom va demanar més, però va ser necessària molta insistència per què la Maria acceptés tocar «Lies», potser el tema més conegut del projecte. La cantant s’ha disculpat dient que actualment el seu espectacle està més preparat per a una formació allargada, i que no era possible fer més temes en versió nomes acústica. Queda per tant, pendent, una nova cita amb el públic gironí: la promesa de veure Oníric en gran format. Esperem no haver de somniar gaire.

Alexandre Nunes de Oliveira