PELL
La lluna no l'esperava
sota el vel de les nits més fredes,
amb l'esperit negat de flassades
amagant-li als ulls petits brots com ales.
Els miralls avergonyits
com els ulls al clatell
dels qui sempre miren a terra...
Els peus han nascut per tornar al mar...
...que les gàbies són d'or i esqueles;
ningú li va dir que en esferes de vidre hi ha velers ancorats...
En un món de cortines de seda i miralls
la tempesta et mira als ulls
buscant gotes més fosques.
En un pou
el vestit de la nit fet d'agulles de gel.
Una lenta cançó de bressol
et gronxa a la mort...
Reflexada en el marbre dels ulls
dels que claven estaques al cor dels horitzons.
La seva pell sense esquerdes gravades,
sense esgarrapades ni miratges viscuts.
Nascuda de l'ull d'un pou;
en l'escèptica lluna dels arbres morts.
Bella i oculta com una amenaça...
...ningú li va dir que venim de la pols...
...el fum s'ha florit en les branques del temps.
Mai ningú li ha dit
que els estels moren en la platja...
En la pell del llangardaix
la cera freda dels camins marcats.
En un món de...(...)
Cap al riu de les condemnes,
cap al riu de l'ansietat dels murs.
Cap al riu on les muntanyes
són gotes d'aigua:
gemecs vençuts...
Els miralls no han existit,
la vida s'escola entre el marfil de les dents;
entre pàl.lida suor en la boira,
extenent les ales al vent més fred...
Ella sabia
que l'herència d'aquella pell tan gris i irreal,
amb la desgana dels fluorescents;
pluja àcida que torna al cel.
Només podia
ser un préstec dels que ofeguen udols amb les mans,
viatges d'escombra, passos en l'aigua,
rumors nocturns,sanglots en l'aire...
En un món de cortines de seda i miralls platejats
la tempesta et mira als ulls buscant les gotes més fosques...
En un pou
el vestit de la nit fet d'agulles de gel,
com una lenta cançó de bressol
et va gronxant cap a la mort...
Enfonsada en l'aigua freda
la gelor dels antics deutes,
el dolor etern d'entendre la carn pròpia sense pell.
Nua a la deriva,
en la ingràvida carícia
de la primera mirada dels ulls negres de la nit...