MySpace
myspace music


Naia



Last Updated: 11/11/2009

Send Message
Instant Message
Email to a Friend
Subscribe

Status: Single
City: País Valencià, near
Country: ES
Signup Date: 4/5/2008
Tuesday, October 14, 2008 
MIRALL D'AIGUA

És estrany el fred
als nostres ulls. El rosec
fondo del corcó, aquests joncs
de pluja tallada.

Veus, a través dels badalls
de llum de les cortines,
el carrer fosc i llarg de la memòria,
i als dolls de les voreres, mentre dringuen
de vidre les velles canonades,
altra mirada, com llambreig remotíssim
que en l'aigua borbolla:
lluny, en la platja que vespreja
dos perfils passegen encara
i tu voldries ser l'ona en el turmell.

Efímera, una brusca en l'aire renovella
en la sorra negada de deixalles.

Però és tan, tan tard,
i són tantes les petxines esberlades!
                                                       (Ramón Guillem. Antologia 1981-1996)

JOC D'EMOCIONS

L'adrenalina recorre el teu cos.
El cor s'excita,
cruixir de dents,
mirada fixa i perduda.
Ulls humits.
Ràbia

Restes inquiet,
el cos sembla apagar-se.
Una llàgrima recorre el rostre
entre sospirs i laments.
Un nus a la gola.
Tristessa.

Repentinament un gest
t'eclipsa fugaçment.
Una pausa necessària,
respiració lenta.
Moment efímer.
Joc d'emocions.

Fins i tot als pitjors moments
se'ns escapen els somriures.
                                                   (Josep Alemany 2007)
                             

FA TEMPS

Ja fa temps que no creue el maresme i arribe a Calella,
i ens retrobem al carrer d'Amadeu.
Un somriure tímid i un abraç discret,
acompanyat d'un calorós t'estime.

Ja fa temps que no puge pel carrer 'de l'orangutan',
i arribe fins al comerç de 'can prunell'.
I doblar el carrer fins estar front a ta casa,
on has posat l'amor, la tendressa que s'ha fos entre llençols.

Anar al passeig,
perdre'ns pels pins,
caminar pel carrer esglèssia
i sopar a aquell italià.
Mesclar sabors i textures al nostre gust.

Ja fa temps que no creue Calella fins arribar al tren,
i acomiadar-nos a l'estació omplint-nos de tristessa.

I mesclar-se entre abraços i bessos tot esperant
el dia que ens retrobem.

Ja fa temps que no ens diem fins prompte.
Ja fa temps que no ens veiem.
Si els quilòmetres han alçat murs quasi infranquejables,
els tombarem amb la força del temps.
                                                             (Josep Alemany, 2008)


SERENO   

Sereno, sereno
dis-me quina hora és.
La una, les dos,
que van a tocar les tres.

El sereno té un gos negre,
que li diuen capità.
S'ha posat dins de la cuina
i s'ha menjat tot el sopar.

El sereno i la serena,
se n'anaren a pescar
i pescaren una anguila
com el portal de la mar.

El sereno a mort un gos,
se l'ha endut a l'hospital
i les xiquetes de costura
se l'han fet amb oli i sal.

Tomaques valencianes: dos quilos i mig, peseta!
Mel de romer, arrop i tallaetes!
Mores d'albarcer, ne voleu!
Boniato calent: la carabassera!
Compre ferro vell, paper, drapero!
El llanterner, apanye cosis i llibrells!
                                                             (Popular/tradicional)







Previous Post: A la feina! | Back to Blog List