 |
MIRALL D'AIGUA
És estrany el fred als nostres ulls. El rosec fondo del corcó, aquests joncs de pluja tallada.
Veus, a través dels badalls de llum de les cortines, el carrer fosc i llarg de la memòria, i als dolls de les voreres, mentre dringuen de vidre les velles canonades, altra mirada, com llambreig remotíssim que en l'aigua borbolla: lluny, en la platja que vespreja dos perfils passegen encara i tu voldries ser l'ona en el turmell.
Efímera, una brusca en l'aire renovella en la sorra negada de deixalles.
Però és tan, tan tard, i són tantes les petxines esberlades! (Ramón Guillem. Antologia 1981-1996)
JOC D'EMOCIONS
L'adrenalina recorre el teu cos. El cor s'excita, cruixir de dents, mirada fixa i perduda. Ulls humits. Ràbia
Restes inquiet, el cos sembla apagar-se. Una llàgrima recorre el rostre entre sospirs i laments. Un nus a la gola. Tristessa.
Repentinament un gest t'eclipsa fugaçment. Una pausa necessària, respiració lenta. Moment efímer. Joc d'emocions.
Fins i tot als pitjors moments se'ns escapen els somriures. (Josep Alemany 2007)
FA TEMPS
Ja fa temps que no creue el maresme i arribe a Calella, i ens retrobem al carrer d'Amadeu. Un somriure tímid i un abraç discret, acompanyat d'un calorós t'estime.
Ja fa temps que no puge pel carrer 'de l'orangutan', i arribe fins al comerç de 'can prunell'. I doblar el carrer fins estar front a ta casa, on has posat l'amor, la tendressa que s'ha fos entre llençols.
Anar al passeig, perdre'ns pels pins, caminar pel carrer esglèssia i sopar a aquell italià. Mesclar sabors i textures al nostre gust.
Ja fa temps que no creue Calella fins arribar al tren, i acomiadar-nos a l'estació omplint-nos de tristessa. I mesclar-se entre abraços i bessos tot esperant el dia que ens retrobem.
Ja fa temps que no ens diem fins prompte. Ja fa temps que no ens veiem. Si els quilòmetres han alçat murs quasi infranquejables, els tombarem amb la força del temps. (Josep Alemany, 2008)
SERENO
Sereno, sereno dis-me quina hora és. La una, les dos, que van a tocar les tres.
El sereno té un gos negre, que li diuen capità. S'ha posat dins de la cuina i s'ha menjat tot el sopar.
El sereno i la serena, se n'anaren a pescar i pescaren una anguila com el portal de la mar.
El sereno a mort un gos, se l'ha endut a l'hospital i les xiquetes de costura se l'han fet amb oli i sal.
Tomaques valencianes: dos quilos i mig, peseta! Mel de romer, arrop i tallaetes! Mores d'albarcer, ne voleu! Boniato calent: la carabassera! Compre ferro vell, paper, drapero! El llanterner, apanye cosis i llibrells! (Popular/tradicional)
4:14 PM
Powered by  | | English | | Albanian | | Arabic | | Bulgarian | | Catalan | | Chinese | | Croatian | | Czech | | Danish | | Dutch | | Estonian | | Filipino | | Finnish | | French | | Galician | | German | | Greek | | Hebrew | | Hindi | | Hungarian | | Indonesian | | Italian | | Japanese | | Korean | | Latvian | | Lithuanian | | Maltese | | Norwegian | | Polish | | Portuguese | | Romanian | | Russian | | Serbian | | Slovak | | Slovenian | | Spanish | | Swedish | | Thai | | Turkish | | Ukrainian | | Vietnamese |
|