Status: Solteiro
Cidade: BCN
Estado: Barcelona
País: ES
Data de Inscrição: 25/12/2005
|
|
|
|
quarta-feira, novembro 04, 2009
|
Ramon ya no es tan 'petit'Jaume Pi | 22/11/2009 - 21:55 horasHablemos de 'Acusticus replica', el nuevo disco de Le Petit Ramon que irrumpe con fuerza en la escena barcelonesa
A estas horas descubrir a Le Petit Ramon ya no procede. La crítica y un público menos reducido de lo que pueda parecer ya han coincido en señalar a este particular trío liderado por el barcelonés Ramon Faura (ex Azucarillo Kings) uno de los grupos de pop-rock(independiente o no, qué más da) más interesantes de la escena catalana.
Y más ahora con la reciente irrupción de su cuarto álbum Acusticus Replica (Bankrobber) tras el anterior ya muy celebrado Morts, desastre i barbàrie. Aunque suene a tópico, el nuevo trabajo de Faura y sus dos compañeros de viaje puede entenderse como la consolidación de su sonido. La consolidación de una formación a trío inverosímil (guitarra, cello y percusiones varias) y la condensación de varias influencias bien reconocibles en siete canciones, cada una de ellas con personalidad propia.
Canciones como la inmensa Suite Nihil domèstica, una pista de más de 13 minutos (¡Hoy en día!) que inicia su andadura a lo rock clásico, canalla aunque profundo; camina después por distintos senderos psicodélicos para desembocar finalmente en un clímax lleno de energía. O la más calmada Himne, una sencilla canción de amor algo nostálgica, que sabe combinar a la perfección sonidos electrónicos, eléctricos y acústicos, empujada al final por la juguetona percusión.
También destacar, por ejemplo, El lament de Perceval, una especie de blues de originales colores e interesante letra. El protagonista de la canción, Perceval, prefiere gastar el dinero porque cuando lo guarda en el banco se vuelve un tipo más desagradable y despótico. Un mensaje sencillo, como la canción, pero contundente si se sabe interpretar. Y después está I és Dimecres, primera pista del álbum y que también suena un poco a blues, a lo que contribuye una mezcla de densidad y simplicidad y, claro, una triste letra que no desvelaremos aquí.
Aunque se les suele clasificar de inclasificables, no nos engañemos: estamos hablando de pop-rock con algunos toques de folk y psicodelia. De original factura, pero pop-rock al fin y al cabo, que es de lo que se trata. También es inevitable, comparaciones con ciertos referentes del pasado como, en este caso, Pau Riba. Suena algo a todo eso pero más allá de esta conjeturas, nos encontramos con una de las propuestas más estimulantes de nuestra música en catalán que, digan lo que digan, está viviendo un momento dulce.
El jueves de la semana pasada, Ramon presentó este Acusticus en elCentre Artesà Tradicionàrius, junto a Elvis JV (cello) y Xavi Tasies(percusiones). El renovado teatro de Gràcia acogió a la formación ante un público respetuoso y atraído por la propuesta. Buen inicio para Le Petit Ramon en este nuevo trabajo. Oportunidades para verlos no faltarán. La siguiente, en el FNAC Triangle de Barcelona el próximo 12 de diciembre.
Le Petit Ramon agranda su pop-rock con ´Acusticus replica´ESTEBAN LINÉS - Barcelona - 19/11/2009Ramon Faura considera que el rock catalán vive uno de los momentos más "creativos de su corta historia". Se trata de una historia diseñada por músicos como él, Ramon Faura, y una pléyade cada vez más amplia de artistas y grupos que no comulgan con el habitual pop catalán, con el que aparece en engrasados mass media, ni con el menos habitual pop-rock nacionalista que hizo las delicias en aquella kermesse del Palau Sant Jordi (14/ VI/ 91). Desde entonces ha llovido mucho, recuerda con sorna Ramon Faura, factótum del grupo Le Petit Ramon, uno de los creadores más interesantes de la escena pop-rock catalana. Faura es un creador que siempre ha intentado ir "por el camino menos trillado, por el menos previsible". En esta tónica, Faura se encuentra detrás del flamante Acusticus replica (Bankrobber), una obra con la que clarifica la densidad sonora que ahogaba por momentos su anterior Morts, desastre i barbàrie.En este más que notable disco (que presenta esta noche en la sala Apolo) Faura expone una literatura antigua y un punto naif a nivel literario, una literatura en ningún caso arcaica ni pasada de moda. Prueba de ello es una extraordinaria Suite nihil domèstica,donde recupera música y sonidos de los Doors, David Crosby, Pau Riba y multitud de referencias musicales pasada de revoluciones. "Mi música - reconoce-no tiene pretensiones de que guste. Algunos amigos me dicen que es una obra muy poco amable, y eso me encanta. Hay que escucharla con atención y darte cuenta de que hay algo más detrás de esa apariencia desarreglada y tocahuevos que tenía el blues antiguo. No es un producto fácilmente consumible, y eso de alguna manera me enorgullece mucho". ... CONCIERTO Le Petit Ramon - LE COOL 19-11-2009 Le Petit Ramon es una de las encarnaciones del rock’n’roll de este país, algo que dicho así parece de lo más habitual pero cuando te pones a mirar no hay ni mucho menos tantos como parece. Como ya hicieron con El Petit de Cal Eril en su momento, la discográfica Bankrobber usa el remodelado Centre d’Art Tradicionàrius (ahora convertido en un limpio y bonito teatro) para presentar el nuevo disco de Le Petit Ramon, “Acústicus replica”, un ensayo acústico, del que se puede escuchar ya una canción de gratis y otra en elyoutube. Este disco parece, pues, la llegada de la calma después de la tormenta y gasto de energía que fue el anterior “Morts, desastre i barbàrie”, pero lo que es seguro es que encima del escenario Le Petit Ramon sabe estar, que por algo lleva ya tantos años./Eduard Gras La rèplica de Le Petit Ramon....
Roger Pala | dijous, 19 de novembre de 2009 |
10:42h
.. ..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/151234....
.. ..
De tots els personatges que transiten pels
laberints de l'underground barceloní, Ramon Faura aka Le Petit Ramon és dels
qui té un discurs més interessant, tan a nivell musical com ideològic i
conceptual. Fa un parell d'anys va publicar Morts, desastre i barbàrie
(BankRobber, 2007), i ara presenta Acusticus Replica (Bankrobber, 2009), disc
on inclou el tema que ressona en aquest apunt, "Brúticia", cançó
dedicada a la corrupció nostra de cada dia. De ben segur que la sentirem
aquesta nit al CAT, on presenta el seu nou treball a partir de les 22h.....
"Ha estat molt fort", explica Le Petit Ramon en l'entrevista
que li fa l'Helena Morèn Alegret al pròxim Enderrock. "Ja m’han dit que han posat 'Brutícia' en algun programa de
ràdio de debats polítics. No ho sabia, però com sempre hi ha xoriços en
marxa... El fet és que no hi ha cap programa polític seriós, la ideologia ha
quedat arraconada i és un pedaç quan cal justificar alguna cosa. El to de la
cançó és insolent, perquè tampoc volia fer una cançó protesta en plan Dylan", acusa enRamon.
Cronista de la Barcelona post, crooner suburbial, punk
amb instrumentació folk... Tot això podria ser vàlid per definir l'obra
d'aquest personatge, bregat en multitud d'històries –algunes van recollir prou
ressò popular, com aquella gamberrada anomenadaAzucarillo
Kings–. Ara aquest professor
d'història de l'art es mostra més tal com és, i a cada disc va perfeccionant un
so i una proposta que guanya en matisos. Està clar que Faura no té cap por a
cotilles i convencions: potser per això gran part d'aquest treball l'ocupa una suite
d'un quart d'hora titulada "Suite Nihil Domestica": "He volgut
fer un homenatge a l’A Quick One (MCA, 1966) de The Who, la primera suite rockera, que m’encanta", diu Faura.
La cançó que obre el disc és "És
dimecres", il·lustrada amb aquest clip que aquí us deixo. ....
.. ..
Le Petit Ramon: «Fujo
del convencionalisme»....
L’exlíder
d’Azucarillo Kings presenta amb Experimenta 3, aquesta nit al CAT, ‘Acusticus
replica’, disc de folk psicodèlic amb actitud punk i algunes dosis d’intimisme
i ironia. ....
....
Ramon Faura (dreta) amb Elvis JV i Xavi Tasies, d’Experimenta 3. Foto:
NOEMI ELIAS....
NÚRIA MARTORELL
BARCELONA....
–S’ha escrit que vostè ha
reiventat la Cançó, recuperant la tradició de galàctics com Pau Riba i Sisa,
però sonant extraordinàriament nou. ¿Què n’opina?
–M’agrada
que diguin això, ja que esmenten dos monstres de qui no estic a l’altura. I
això de sonar nou, doncs espero que així sigui: fujo del convencionalisme.
–Difícilment sonarà convencional un violoncel tocat com un
contrabaix i una bateria (sense bateria) amb trastos de percussió impensables...
–La gràcia és fer rock sense instruments de rock, evitar ser un plagiador i aconseguir
un so propi.
–I tampoc són ortodoxes estrofes del tipus: «Qui s’ha trobat el
bany ple de merda perquè no has passat l’escobeta després de cagar/ sí: he
sigut jo...», de la cançóRetrets.
–Bé, és una broma, un vers inventat sobre la marxa, durant un
directe de fa dos anys. I he d’admetre que per algú educat de forma molt
tradicional com jo és una estrofa de molt mal gust...
–Seguim amb lletres del seu nou disc: «Bosses de basura al
Congrés..../ Bosses d’escombraries a la Generalitat».
–És una crítica als pesats de la normalització lingüística: tot està
sota sospita del castellanisme. Basura per als
de Madrid i escombraries per als d’aquí. També reflecteixo el descontrol
polític, i això que la vaig escriure abans dels últims escàndols. Però
m’irritava veure com al Congrés dels Diputats hi havia tanta cadira buida. Jo,
si no vaig a un concert, no em paguen; i si no fitxo a la feina, tinc de
seguida a sobre el de recursos humans.
–El panorama de la música en català viu de forma espontània un
gran moment creatiu. ¿A què creu que es deu?
–És veritat, el panorama està molt bé i hi ha molts grups que
m’encanten. I encara que sigui escombrar cap a casa, molts pertanyen a la meva
discogràfica, Bankrobber. I el que més m’interessa és que es parla més de la
música que fan que de l’idioma en què s’expressen, cosa que em sembla molt
saludable. A més a més, crec que el fet que no hi hagi l’incentiu de la
Generalitat fomenta que hi hagi més llibertat creativa. I una connexió més gran
amb la realitat, no amb els despatxos.....
.. .. Le Petit Ramon presenta el seu quart disc, «Acusticus replica», avui a Gràcia19/11/09 02:00 - BARCELONA - G. V
Amb el seu quart disc com a Le Petit Ramon,Acusticus replica, tot just publicat, Ramon Faura actuarà avui a Barcelona, pocs dies després d'haver-ho fet a Tarragona en unes condicions força singulars: «Faig de professor d'història de l'art als alumnes d'arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, i al concert de dissabte, en van venir uns quants. Canviar de rol fa una mica de vergonya, però el cas és que van comprar uns quants discos. Vés a saber si ho van fer per aprovar...» Faura és, també, un dels grans irreverents de l'escena musical barcelonina. Primer, amb grups de l'òrbita mod com Los Interrogantes i The Blue Tibidabo Hill Company. Després, amb la gatzara d'Azucarillo Kings. Des del 2002, com a Le Petit Ramon, un projecte en mutació constant que sembla haver-se estabilitzat en format de trio: Faura mateix a la guitarra i la veu, Elvis JV al violoncel i Xavi Tasies a les «percussions marcianes». «Tocar en formats així t'obliga a ser més creatiu», manifesta Faura, la música del qual és adjectivada per la seva companyia de discos, Bankrobber, com a «punk amb instruments de folk». Quasi un terç dels quaranta-vuit minuts que duraAcusticus replica l'ocupa una suite de quasi un quart d'hora sobre una relació de parella i el pas del temps, amb l'influx de l'I wanna be your dog dels Stooges. Tanmateix, és una cançó dedicada a la seva àvia –Àvia– la millor de les set que hi ha en el disc de Le Petit Ramon: «Les àvies són clau. La vaig anar a veure i estava fatal. Vaig quedar impressionat, perquè era una àvia molt guerrera. La cançó em va sortir a raig.»
Le Petit Ramon
Morts, desastre i barbàrieBankRobber / España
La última incursión de Ramon Faura como Le Petit Ramonreflexiona, como siempre a su manera, sobre los misterios de la vida y sus temas más mundanos presentando como telón de fondo la ciudad de Barcelona. Con ese estilo que une rock desnudo con psicodelia y folk intimista, la voz enfadada, confundida y melancólica desgarra unas letras que van de lo surrealista a las palabras mínimas.
Todo ello con la mente libre y sin muchos miramientos. Porque empezar con una pieza de diecisiete minutos, de poca lírica y con una excesiva guitarra distorsionada, que acaba en un mar lúgubre de sonidos diluidos, es toda una declaración de intenciones. Un peligroso arranque que después, por suerte o desgracia, no se volverá a repetir. Sin desmerecer los experimentos y las ganas de romper las convenciones, donde mejor se desenvuelven los devaneos del disco es en su faceta más comedida. La delicada guitarra y cello de “Mal Al Cor” son perfectos en su miniatura y “Montjuïc Allà Al Final” usa las vistas al cementerio de la montaña como el inicio de sombrías reflexiones. “Supermercat BCN” junto “Les Hores” juegan con las imágenes imposibles con muy buenos resultados en la primera. Lo que podría parecer una canción de lo más estúpida es en verdad una incisiva y lograda reflexión sobre algunas políticas incoherentes que se están llevando a cabo en la urbe mediterránea. Eso sí, siempre dentro de los cánones particulares del autor.
Viejo trovador que hace gala de una premeditada perturbación, dejando a parte algunos intentos de ir un poco más allá, su sabor en las composiciones es el de clásico. Acompañado de un buen y variado apoyo instrumental. ¿Y la tumba de Marcel Proust en la portada? Que cada uno/a saque sus propias conclusiones…
-------------------------------------------------------------------------------------------------
ElComentariLe Petit Gran RamonPEP BLAYDe vegades m'agrada utilitzar aquesta columna per aconseguir que algun lector obri els ulls a propostes catalanes diferents, originals, d'aquelles que no tenen importància en els mitjans suposadament alternatius perquè escapen fins i tot de la moda alternativa. Avui és el cas de Le Petit Ramon, un cantautor elèctric hereu dels anys vuitanta que experimenta amb la música i la lletra sense cap mena de concessió. Ara mateix acaba de publicar Morts, desastre i barbàrie, un àlbum que s'inicia amb una cançó de disset minuts. Sí, ho he escrit bé: disset minuts! Es tracta d'una d'aquelles disquisicions guitarreres que recorden des de la Velvet Underground a Robert Fripp. L'artista mig canta mig recita uns versos insistents: "No som imbècils". Primer fa riure. Després fa pensar.El discurs de Le Petit Ramon és provocador. Escriu cançons amb un català directe, sovint insultant, però no per això menys poètic. Rima o no rima, fa vers o fa prosa, tant se val. Deixa anar unes quantes ironies àcides i cops de puny punks, dibuixa estampes urbanes com els poetes beat, assassina el llenguatge com el Hunter S. Thompson de Por i fàstic a Las Vegas. I, com he dit abans, fa pensar. Fa pensar en una Barcelona i un Montjuïc que més que un parc és un cementiri, en una ciutat en què no es pot anar per lliure sense topar amb l'alcalde. En una societat en què ens van colant tots els gols i l'únic que sabem fer per respondre és pagar una hipoteca.Le Petit Ramon és original, el seu sarcasme és prou líric per deixar un gust agredolç entremig de tantes Morts, desastre i barbàrie. Si el voleu escoltar en directe, demà passat actua a l'Heliogàbal. Us farà riure. I pensar.Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 39. Divendres, 2 de maig del 2008
------------------------------------------------------------------
La discogràfica Bankrobber fitxa Le Petit Ramon i celebra avui el seu VI aniversari a la Sala Apol·lo BARCELONA, 16 de febrer (EUROPA PRESS) La discogràfica i empresa de management independent Bankrobber ha avançat a Europa Press que aquesta nit anunciarà el fitxatge del grup Le Petit Ramon durant la celebració del seu VI aniversari a la Sala Apol·lo de Barcelona. Després d'haver publicat dos discos amb Cidonia i Discmedi, Le Petit Ramon treurà el març 'Morts, desastres i barbàrie' sota el símbol de l'estrella roja que caracteritza el segell Bankrobber. Un dels quatre membres que formen Bankrobber, Xavier Riembau, ha assegurat que s'han decidit a publicar aquest disc de Le Petit Ramon perquè els "va encantar", tot i que trenca una "regla tàcita" del segell com és que els grups que fitxen han de debutar discogràficament. Segons Riembau, era "un repte" ampliar el seu 'roster' d'artistes --format fins ara per Mazoni, Sanjosex, Guillamino, El Chico con la Espina en el Costado i Tarannà-- però per "por de deixar els grups desatesos" i també "perquè no hi havia" grups nous que els interessessin, el segell s'ha dedicat durant aquests anys exclusivament a "cuidar al màxim" els seus artistes. "Això és l'important; si creixen ells, creixes tu", ha sentenciat Riembau.
9:04
Com o suporte de  | | Inglês | | Albanês | | Árabe | | Búlgaro | | Catalão | | Chinês | | Croata | | Tcheco | | Dinamarquês | | Holandês | | Estoniano | | Filipino | | Finlandês | | Francês | | Galego | | Alemão | | Grego | | Hebraico | | Hindi | | Húngaro | | Indonésio | | Italiano | | Japonês | | Coreano | | Letão | | Lituano | | Maltês | | Norueguês | | Polonês | | Português | | Romeno | | Russo | | Sérvio | | Eslovaco | | Esloveno | | Espanhol | | Sueco | | Tailandês | | Turco | | Ucraniano | | Vietnamita |
|
|
|