Benvolguts amics i amigues, què tal, com va tot?

Us escric quatre ratlles per explicar una mica de què va això del sobretaula amb en Pau (Guillamino) Guillamet. Això dels sobretaules és una idea de la gent de Bankrobber (segell de Guillamino, Sanjosex, Mazoni…) que consisteix en fer seure dos músics al voltant d'una taula i amb una botella de vi. No, no es tracta de veure qui se l'entafora abans. La botella de vi, vull dir. No. El vi que conté la botella, vull dir. No. Es tracta d'anar tocant cançons primer un i després l'altre mentre li anem fotent a l'ampolla per veure si, tot d'una, confonem els repertoris.
Sincerament, no sé per què m'hi presto. Ni toco la guitarra ni canto de l'hòstia. I això es fa més evident que mai quan toco en solitari. I sense els nois al meu costat, per molt enguillaminat i begut que vagi, no ho acabo de passar bé del tot. Què dimoni! Precisament per això Mishima és una banda. Mira que hi insistim. Però la gent s'entossudeix a identificar-nos amb aquesta colla d'artistes amb nom de grup… En fi. Per què diantre ho fas llavors? –em direu vosaltres- Pels quatre xavos? Perquè ets amic del Guillamino? Perquè la gent de Bankrobber s'ho curren molt i fan que l'impossible sembli cada dia una mica més possible? Per fer promo del repertori Mishima? Doncs sí. Per una mica de tot això…
D'acord, als sobretaules, trobaré a faltar llur somriure, diu que passen, que no tocaran amb mi, però el record dels balls del Daniello, les cares del Lloret, el baix trempat de l'Acedo, i els rínxols del Vega, no s'esborren amb els esgarips del David.

On the other hand, estem acabant de confirmar algunes dates xules pels propers mesos. Quan en sàpiga més, "su sui cumentu da qué va la cossa aquesta".

De vegades se me'n va.